Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
escrofulària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular, de fulles simples o compostes, oposades, de flors verdoses o d’un bru rogenc, en cimes axil·lars o en panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
L' escrofulària aquàtica S aquatica , perenne, de 50 a 100 cm d’alçària, té fulles ovades o oblongues, fistonades Viu vora corrents d’aigua i altres llocs humits de l’Europa occidental L' escrofulària de ca o ruda S canina , perenne, ateny de 20 a 60 cm d’alçària i presenta fulles pinnatisectes És comuna en arenys i llocs pedregosos Ha estat usada contra la ronya dels gossos L' escrofulària nodosa S nodosa , perenne, fa de 30 a 80 cm d’alçària i té fulles ovatolanceolades serrades Viu en llocs humits i ombrívols de muntanya És emprada per a combatre…
borratja
Borratja florida
© MC
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles grosses, ovades, molt rugoses, les inferiors peciolades, de tija robusta, dreta, de 30-60 cm i flors grosses, d’un bell blau, agrupades en cimes terminals.
Viu en llocs humits, hortes, marges de camps, etc, de terra baixa Les fulles, comestibles raó per la qual encara hom conrea la planta en alguns llocs, constitueixen una verdura de fàcil digestió, i són emprades també, després d’escaldar-les, com a cataplasmes emollients Tota la planta presenta propietats sudorífiques i diürètiques hom utilitza sobretot la infusió preparada amb les flors aigua de borratja És costum de fer bunyols amb les fulles recobertes de farina i ou i fregides
poa
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gramínies, generalment perennes, de fulles linears, d’espícules comprimides, disposades en panícula, i de fruits en cariopsi.
Comprèn unes 200 espècies, pròpies de les regions fredes i temperades, 17 de les quals es troben als Països Catalans La poa anual Pannua , de 10 a 30 cm d’alt, és anual i es fa en vores de camins i llocs incultes La poa bulbosa Pbulbosa , de 10 a 15 cm d’alçada, té la soca bulbosa i creix sobretot en terrenys freqüentats pel bestiar oví La poa de prat Ppratensis , de 20 a 80 cm d’alçada, habita prats i llocs herbosos i és una bona pastura
abellera
Abellera groga
Muriel Bendel iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Nom de diverses orquídies autòctones, pròpies de prats o llocs herbosos, de la família de les orquidàcies.
L’ abellera groga és l’ O lutea l’ abellera mosquera és l’ O muscifera , i l’ abellera becada, l' O scolopax
crespinell
Crespinell groc
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les crassulàcies, de fulles suculentes, cilíndriques o poc o molt globoses, flors pentàmeres i fruits en fol·licle.
El crespinell blanc o arròs de bruixa o pinyonets o raïm de llop o raïmet S album , de 8 a 25 cm d’alçària i de flors blanques o rosades agrupades en una inflorescència terminal espiciforme, es fa en sòls rocallosos poc profunds a tot Europa i a les zones temperades d’Àsia i d’Àfrica del nord El crespinell groc dit també arròs de bruixa o raïm de llop S acre , alt de 5 a 15 cm i amb flors grogues aplegades en inflorescències espiciformes, es fa en roques, murs i llocs pedregosos El crespinell gros anomenat també arròs de pardal o pa de moixó S sediforme , de 10 a 40 cm d’…
malrubí d’aigua
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, alta de 20 a 100 cm, més o menys pilosa, inodora, de fulles oblongues incises i de flors blanques amb taques purpúries, reunides en verticil·lastres.
Habita llocs molt humits
alisma
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les alismatàcies, perennes, de fulles lanceolades o cordiformes i flors blanques o rosades, agrupades en umbel·les o en panícules.
Viuen en llocs inundats
falzilla negra
Botànica
Falguera de fulles pinnaticompostes, de la família de les polipodiàcies, de 10 a 50 cm, de contorn triangular, amb sorus estrets.
Creix en boscs i llocs ombrívols
alfals bord
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, semblant a l’alfals, però d’inflorescències grogues.
Viu als fenassars i llocs herbosos
morró negre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 60 cm, ajaguda, de fulles alternes palmatilobulades, de flors axil·lars blavoses i de fruits capsulars.
Prospera en conreus i llocs incultes