Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
John Isaac Briquet
Botànica
Botànic suís, un dels representants més importants de l’escola neolinneana mediterrània.
Fou un dels principals promotors del codi de nomenclatura botànica Les seves aportacions a la florística mediterrània són molt importants, especialment la continuació de la Flore des Alpes Maritimes , que havia començat Émile Burnat, i el començament del Prodrome de la Flore Corse , que continuà René de Litardière
tornassol
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les euforbiàcies, de 10 a 50 cm d’alçada, tomentosa, grisenca, de fulles ovades o ròmbiques, sinuades i llargament peciolades, de flors pentàmeres, unisexuals, les masculines en raïms espiciformes i les femenines solitàries a la base dels raïms, i de fruits en càpsula. Es fa en indrets àrids de la regió mediterrània. És conreada per tal d’obtenir el colorant del mateix nom.
Es fa en indrets àrids de la regió mediterrània És conreada per tal d’obtenir-ne el colorant del mateix nom 3
acant
Acant carnera (Acanthus mollis)
Patafisik (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les acantàcies, en forma de roseta de fulles grans i oblongues, profundament lobulades.
En indrets frescos de la conca mediterrània, hom cultiva l’ A mollis carnera A la regió de la Mediterrània oriental s’hi fa espontàniament l’ A spinosus
farigola
Farigola
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles linears petites i de flors de blanquinoses a purpúries, en inflorescències capituliformes.
Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental És una planta remeiera per excellència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc, i forneix una essència rica en timol També és molt emprada en molts plats de la cuina mediterrània
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra…
mosques
orquidàcies (Ophrys lutea)
© Fototeca.cat
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ophrys, de la família de les orquidàcies, caracteritzades pel fet de presentar dos tubercles radicals nus, tenir fulles desenvolupades, oblongues o lanceolades, i fer flors vistoses, amb label patent, enter o trilobat, sovint convex i vellutat.
Les principals espècies són les mosques grogues o abellera groga Olutea , les mosques d’ase o abellera mosquera Omuscifera , les mosques petites Obombyliflora , de fulles ovals i de flors verdoses amb el label petit, bru i vellutat, pròpies de la regió mediterrània, i les mosques vermelles Otenthredinifera , de fulles oblongues i de flors rosades amb el label vellutat i de color groguenc amb una taca bruna vermellosa, pròpies de l’Europa mediterrània
espelta silvestre
Botànica
Agronomia
Blat espontani, de la família de les gramínies, a la regió mediterrània oriental.
garric
Garric
© Xevi Varela
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les fagàcies, de 50 a 200 cm d’alt, de fulles coriàcies, d’un color verd clar lluent, sinuades i espinoses, i de fruits en gla.
Creix a la terra baixa mediterrània
cascall banyut
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de tija erecta, pilosa i ramificada, de 20 a 50 cm, fulles glauques, profundament lobulades, flors més petites que les del cascall marí, vermelles o de color de taronja, tacades de porpra a la base, i càpsules llargues, rectes, cobertes de sedes.
Viu en camps de la regió mediterrània
arç de tanques
Botànica
Arbust caducifoli i espinós força alt, de la família de les solanàcies, de branques blanquinoses i fulles lanceolades, d’un verd clar; té flors petites, violàcies, i fruits en baia, vermellosos.
Conreat en tanques a la regió mediterrània