Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
caliptra
Botànica
En les molses, resta de la paret de l’arquegoni que recobreix totalment o parcial la càpsula de l’esporòfit.
De consistència membranosa i de superfície llisa i fibrillosa, pot ésser mitriforme o, més generalment, mig oberta per un costat, amb el marge inferior sencer o retallat, i de color verd, blanquinós, etc
fanalet
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual o biennal voluble, de la família de les sapindàcies, amb fulles alternes tripartides de folíols serrats i amb corimbes de poques flors, blanques.
El fruit és una càpsula membranosa inflada, semblant a un fanalet, i les llavors són negres amb una taca blanca en forma de cor Propi de regions tropicals i subtropicals, és plantat en jardins
aràcies
Botànica
Família d’espadiciflores integrada per uns 110 gèneres que comprenen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies, arbustives o fins i tot arborescents, i de lianes.
La majoria són pròpies dels països intertropicals algunes, però, atenyen la regió mediterrània i l’Europa mitjana Presenten fulles grans, simples o compostes, amb pecíol ben desenrotllat i de base amb beina membranosa Les flors, molt nombroses, acostumen a aplegar-se en inflorescència en espàdix, sovint embolcallades per una espata de colors vistents Algunes inflorescències exhalen una olor pudent que atrau les mosques de la carronya, les quals faciliten la pollinització El fruit és en baia Tenen arrels adventícies i algunes espècies són específiques gènere Anthurium algunes,…
ala
Botànica
Expansió laminar, foliàcia o membranosa que s’estén per la superfície de diversos òrgans (fruit, tija, pecíol, etc).
sàmara
sàmara d’ailant
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit aqueniforme proveït d’una prolongació membranosa en forma d’ala, la qual facilita la seva dispersió per part del vent.
gramínies

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
vil·là
Botànica
En certs fruits procedents d’un ovari ínfer, calze transformat en un conjunt de pèls simples o plomosos, de setes o d’esquames, o en una corona membranosa.
Constitueix un òrgan de disseminació anemocora Són típics els villans dels aquenis de moltes compostes