Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
arbust
Botànica
Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària màxima, que comença a ramificar-se arran de terra, o gairebé, i que lleva diversos troncs sense que cap d’ells esdevingui preponderant.
Quan és molt baix, de mig metre o menys, el vegetal arbustiu pren el nom de mata
lígula
Botànica
Corol·la en forma de llengüeta que presenten les flors perifèriques, o també les del mig, dels capítols de les compostes.
caliptra
Botànica
En les molses, resta de la paret de l’arquegoni que recobreix totalment o parcial la càpsula de l’esporòfit.
De consistència membranosa i de superfície llisa i fibrillosa, pot ésser mitriforme o, més generalment, mig oberta per un costat, amb el marge inferior sencer o retallat, i de color verd, blanquinós, etc
tomàquet negre de Crimea

Tomàquet negre de Crimea
Alimentació
Botànica
Agronomia
Varietat de tomàquet de color
vermell fosc marronós, amb estries verdes a la
part superior.
De gust més dolç que altres varietats, és ideal per a degustar amb oli d’oliva És una varietat adaptable a diferents situacions climàtiques i el seu pes pot arribar al mig quilo
cromoplast
Botànica
Plast que conté solament pigments no assimiladors.
Els pigments grocs o vermells generalment carotenoides de les plantes són en els cromoplasts Aquests deriven de cloroplasts o d’amiloplasts, o bé de plastidis d’estructura més simple proplasts a mig desenvolupar, que acumulen gotetes de lípids i de carotenoides entre les lamelles, les quals es deformen i entren sovint en regressió
lodoicea
Botànica
Palmera endèmica d’algunes valls de les Seychelles, d’estípit simple, que pot arribar a 30 m d’alçària, de fulles grans de fins a 7 m, de color verd brillant a l’anvers, palmades i amb els àpexs dels segments penjants.
Les flors creixen en inflorescències penjants que surten entre les fulles Però el més característic d’aquesta espècie són els fruits, que semblen dos enormes cocos enganxats, o bé un cor gegant fet de fusta poden arribar a fer mig metre i a pesar entre 12 i 20 kg Sols contenen una llavor, que és la més grossa de totes les llavors del món i triga 10 anys a desenvolupar-se A la seva àrea d’origen, aquesta espècie es considera afrodisíaca
connectiu
Botànica
Part mitjana, estèril, de l’antera, que connecta les dues teques, al bell mig de la qual se sol inserir el filament de l’estam.
anet
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, anual, fètida, alta de mig metre, de fulles linears dividides en lacínies capil·lars i de flors, petites i grogues, disposades en umbel·les.
Es fa als guarets, a les vinyes, etc, de la regió mediterrània és molt rara als Països Catalans Alguna vegada és conreada per tal d’aprofitar-ne els fruits
castanyer
castanyer
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Silvicultura
Arbre corpulent, de la família de les fagàcies, de capçada frondosa, que pot atènyer una alçària de 30 m i que pot arribar a viure alguns centenars d’anys.
Les fulles són grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies, i cauen en arribar el fred Les flors masculines són disposades en aments, i les femenines, en nombre d’1 a 3, són situades al mig d’un involucre de bràctees soldades Els fruits, les castanyes , són reunides, en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no massa argilosos Hom el fa multiplicar per llavor i, si el vol per a la producció de castanyes, li practica l’empelt de pua o el d’escut El castanyer és…
atzavara

Atzavara
© Xevi Varela
Botànica
Jardineria
Planta de gran talla, de la família de les agavàcies, amb fulles carnoses molt grans (mig metre i més), espinoses a les vores, de to verd blavós, i acabades en un fort mucró, agrupades en roseta.
En arribar la floració, que precedeix la mort de la planta, les atzavares produeixen un escapus alt i elegant, esquamós, que porta un grup piramidal d’inflorescències formades per nombroses flors tubuloses, d’estams prominents, groguencs Originàries de Mèxic, s’han naturalitzat a la regió mediterrània, especialment vora el litoral, on floreixen normalment En llur país d’origen hom n'obté un suc ensucrat, el qual per fermentació dóna el pulque Són especialment apreciades en jardineria, per llur gran resistència a la sequera, per l’adaptació a tota mena de sòls i per les seves poques exigències…