Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
mesocarpi
Botànica
Part mitjana del pericarpi, compresa entre l’epicarpi i l’endocarpi; sovint és carnosa.
prímula
prímula de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les primulàcies, de fulles totes basals, ovals o lanceolades, de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en umbel·la, i de fruits en càpsula valvar.
Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus
gavó fruticós
Gavó fruticós
Muséun national d’Histoire Naturelle (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Petit arbust de fulles trifoliades, de la família de les papilionàcies, de flors rosades disposades en petits grups i de llegums inflats, peluts i enganxosos.
Es fa a la muntanya mitjana
alcea
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, alta, de fulles palmades i grans flors rosades.
Viu als boscs de la muntanya mitjana
xuclamel
Xuclamel de roca
Stefano Doglio (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Nom aplicat a les espècies arbustives del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són arbusts caducifolis de fulles simples, enteres, oposades i breument peciolades, de flors geminades i axillars, amb la corolla tubular i bilabiada, i de fruits en baia El xuclamel de roca L pyrenaica , de fins a 1 m d’alçària, té fulles oblongues, petites, glauques i una mica coriàcies, flors de color blanc groguenc, i baies vermelles i globuloses Es fa en roques calcàries de la muntanya mitjana El xuclamel negre L nigra , d’1 a 2 m d’alt, té fulles ellíptiques, flors d’un blanc rosat i baies negres i arrodonides Creix en boscs, matolls i roquissars de l’alta muntanya El…
moixera de pastor
Moixera de pastor
cjt63110 (CC BY-NC)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alt, de fulles pinnatilobades, de flors blanques, agrupades en ramells corimbosos, i de fruits en pom ovoide bru.
Es troba en boscs de la muntanya mitjana
creuera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, de tija tetràgona pilosa, de fulles ellíptiques, trinèrvies, ciliades i verticil·lades, i de flors grogues petites.
Creix en herbassars humits de la muntanya mitjana
espantallops
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies de fulles compostes i de flors grogues i grosses; el llegum, gros i inflat, conté a la maturitat les llavors soltes.
Submediterrani, sol fer-se a la muntanya mitjana
marxívol
marxívol
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les ranunculàcies, perenne, glabra, fètida, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles pedatipartides o palmatipartides, coriàcies, de flors verdoses i de fruits fol·liculars.
Creix en boscs, barrancs, etc, a la muntanya mitjana
trepadella
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 20 a 70 cm d’alt, de fulles imparipinnades, de flors rosades, amb estries vermelles, reunides en raïms axil·lars llargament pedunculats, densos i allargats, i de fruits en llegum monosperm, pubescents i puats al marge.
És conreada com a farratgera, sobretot a la muntanya mitjana