Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
mucílag
Botànica
Substància gelatinosa que contenen certes plantes, de composició química semblant a la de les gomes.
canyafístula
Botànica
Arbre de la família de les mimosàcies, d’uns 10 m d’alçària, originari de l’Índia i estès arreu dels països tropicals.
Els fruits, llegums, contenen una polpa negrosa constituïda per mucílag, pectina, fructosa i un antraquinònic, que li confereixen una acció laxant suau
carnera
Meneerke Bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les acantàcies, de grans fulles profundament retallades, de color verd fosc, amb flors grosses, blanques amb venes purpúries, agrupades, juntament amb bràctees espinoses, en una llarga espiga terminal que pot arribar fins a 1 m d’alçada.
Viu en llocs ruderals, ombrívols i humits de la regió mediterrània Vegeta durant l’hivern, floreix cap al maig i s’asseca a l’estiu Amb les fulles, riques en mucílag, hom preparava una decocció emollient, i amb les arrels, una d’antidiarreica acant
lli
C T Johansson (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les linàcies, de 40 a 80cm d’alt, de fulles lanceolades, de flors blaves i de fruits capsulars, amb la qual hom obté la fibra tèxtil anomenada lli.
Les seves llavors, valorades pel contingut en mucílag 6% i oli 20-40%, són emprades en farmàcia com a producte emollient i antiflogístic obtingut per decocció i per l’oli que proporcionen, el qual és emprat per a la confecció d’emplastres i per a disminuir la colesterolèmia La farina ha estat emprada en medicina popular per a fer cataplasmes La importància econòmica del conreu del lli deriva no solament de la utilització de la fibra com a primera matèria tèxtil, sinó també de l’aprofitament de la llavor per a extreure’n l’oli de llinosa És conreat a la major part de les regions temperades Cal…
ocra
Botànica
Planta anual de la família de les malvàcies, originària de l’Àfrica tropical, tot i que molt cultivada a les regions tropicals i subtropicals pels seus fruits comestibles, que actualment són comercialitzats arreu del món.
Les tiges poden créixer fins a 2 m i la base és una mica lignificada les flors són grogues i vistoses i donen lloc als fruits, que poden fer fins a 25 cm de llarg i contenen nombroses llavors de color fosc El fruit es menja normalment com a hortalissa, fresc o cuit, quan encara és una mica verd, moment en què la pell és carnosa i mucilaginosa El seu alt contingut en mucílag el fa molt adequat per als qui pateixen de l’estómac Quan és sec es fa servir, mòlt, per a espessir sopes i salses A les regions on es conrea se n'utilitzen les fibres de la tija per a fer cordes i veles de vaixells, les…
carragheen
Botànica
Farmàcia
Nom donat impròpiament a les algues que formen aquest mucílag, i especialment al condrus.
zooglea
Biologia
Botànica
Massa de bacteris o d’algues inferiors aglutinats pel mucílag de les seves membranes inflades.
nostocals
Botànica
Ordre d’esquizofícies filamentoses, de cèl·lules arrodonides i formadores de cadenes amb heterocists, lliures o englobades en mucílag.
cos mucífer
Botànica
Corpuscle arrodonit o fusiforme que es dóna a les crisofícies i euglenofícies sota la cutícula cel·lular, ric en mucílag.