Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
naturalitzat | naturalitzada
Botànica
Dit de la planta de procedència estrangera que s’ha difós en una regió i que hi vegeta i s’hi multiplica com les plantes indígenes.
lliri de Sant Joan
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, alta de 50 a 100 cm, d’arrel fibrosa, de fulles linears i de flors grosses, ataronjades, en raïm lax.
És conreada com a ornamental i naturalitzada en séquies i altres llocs humits
solidago del Canadà
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d’alt, de fulles alternes, lanceolades, acuminades, serrades i generalment peloses, de capítols grocs, petits i nombrosos, aplegats en panícula terminal, i de fruits en aqueni.
És planta de jardí i també naturalitzada, que procedeix de l’Amèrica del Nord
metzines de pometa
Botànica
Planta subarbustiva, de la família de les solanàcies, de 50 a 150 cm d’alçada, espinosa, de fulles pinnatífides, de flors violades i de fruits en baia.
D’origen africà, es troba naturalitzada al S d’Europa, en terrenys erms propers a la costa
sensitiva
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les mimosàcies, de fulles pinnaticompostes, de flors purpúries i de fruits en llegum.
Originària del Brasil, és naturalitzada en moltes altres regions tropicals Les fulles es retreuen en tocar-les nàstia
segura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 70 cm d’alt, aromàtica, amb fulles pinnatisectes o pinnipartides, i amb capítols de disc groc i de lígules blanques, disposats en corimbe.
Oriünda de la península Balcànica, es troba naturalitzada a una gran part d’Europa És un bon tònic estomacal i un excellent emmenagog
nepta
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alçada, d’olor forta, pubescent, de tiges tetràgones, de fulles oposades, ovades i crenades i de flors blanques amb espurnes purpúries, aplegades en inflorescències espiciformes.
Es troba espontània o naturalitzada a la vegetació ruderal d’una gran part d’Europa És una planta remeiera de molta anomenada, utilitzada contra catarros, mals de ventre, etc
fitolacàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o llenyoses de fulles enteres, de flors en raïms o en cimes i de fruits bacciformes o capsulars.
Són pròpies de països càlids als Països Catalans només hi ha, d’aquesta família, el raïm de moro Phytolacca americana , herba naturalitzada, i el bellaombra P dioica , arbre d’ombra
escaiola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa i de fulles linears amples de 4 a 8 mm.
Fa panícules espiciformes curtament ovals o oblongues, denses i de color verd blanquinós Conreada i naturalitzada a la regió mediterrània, les seves granes són molt emprades com a menjar per als ocells de gàbia
gram americà
Gram americà
John Tann (cc-by)
Botànica
Herba vigorosa, de la família de les poàcies o gramínies, de tiges prostrades, gruixudes, aplanades i de vegades vermelloses, fulles de color verd-blavós, glabres, planes i una mica dures, i inflorescències curtes i rígides.
Originària dels tròpics americans, és cultivada als jardins europeus per fer gespes, especialment a les zones litorals temperades, a causa de la seva tolerància a la salinitat Actualment es considera naturalitzada a les regions càlides d’Europa