Resultats de la cerca
Es mostren 1734 resultats
cimbidi
Botànica
Nom donat a diverses espècies del gènere Cymbidium
, de la família de les orquidàcies, originàries de les regions tropicals d’Àsia, des de l’Himàlaia fins a la Xina, el Japó i Austràlia, generalment epífites, que es cultiven com a ornamentals per les seves flors peculiars amb combinacions de colors molt diverses.
Les flors mesuren entre 2 i 14 cm de diàmetre i surten solitàries o en grups de fins a 40, en espigues rectes o arquejades de fins a 1 m de llargada La majoria de cimbidis són espècies híbrides molt rústiques i en regions temperades litorals poden viure bé en un jardí a l’ombra És el gènere d’orquídia més cultivat arreu del món
dèutzia
Botànica
Jardineria
Nom d’alguns arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, conreats en jardineria.
boix
boix
bcatchpole (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Petit arbre, de la família de les buxàcies, d’uns cinc metres d’alçària màxima (gairebé sempre arbustiu, però, a causa del seu lent creixement i de l’explotació abusiva), de fulles petites, ovades, enteres i coriàcies, verdes tot l’any (tot i prendre tonalitats vermelloses a l’hivern), flors blanquinoses i perfumades i fruit en càpsula, acabat en 2-4 apèndixs superiors.
Espècie submediterrània, és abundant sobretot en llocs més aviat secs de la muntanya mitjana, entre uns 100 i 1600 m d’altitud, a l’estatge dels roures, els quals substitueix per degradació Prefereix els terrenys calcaris, on contribueix a dificultar l’erosió del sòl La fusta és molt dura, densa, homogènia i groguenca, mancada de cor És emprat per a fer gravats gravats al boix, instruments de vent, peces d’escacs, regles i utillatge de precisió, llançadores, etc Planta tòxica, la seva escorça conté alcaloides buxina, parabuxina de pretesa activitat antipalúdica i colagoga Diverses varietats…
jonquet
Jonquet
Simone Iacopino (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia rizomatosa, de la família de les ciperàcies, que sol fer poblacions extenses a les basses i als estanyols.
lleterassa
Lleterassa
zanskar (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les euforbiàcies, d’1 a 2 m d’alçària, laticífera, de fulles lanceolades enteres i de flors en inflorescències umbel·liformes.
Es fa en roquissars i rosts del litoral mediterrani, i, dins el litoral català, únicament al Rosselló, al cap de Creus, a Mallorca i a Menorca
clavellina
Clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…
abura
Abura
Scamperdale (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Arbre de la família de les loganiàcies, de fulles molt llargues i coriàcies; la seva fusta, de color rosa pàl·lid, és emprada en ebenisteria.
Viu a l’Àfrica equatorial
rabosa
Rabosa
Luigi Rignanese calPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de 10 a 40 cm, de fulles estretament lanceolades, en verticils, de flors blanquinoses, en grups de tres, i de fruits berrugosos.
Es fa en camps, a la regió mediterrània
moixera nana
Moixera nana
Muriel Bendel (CC BY-NC)
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors roses, disposades en corimbes, i de fruits pomacis, ovoides i de color vermell ataronjat.
Creix en penyalars, en matolls i en boscs de pi negre, a l’estatge subalpí dels Pirineus
blat bord
Blat bord
Steve Matson (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 50 cm d’alçada, amb espigues llargues i primes, de fruits amb 2 o 3 arestes divergents.
Viu en llocs secs de la regió mediterrània, sobretot a les vores dels camins