Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
card marià
card marià
© Fototeca.cat
Botànica
Planta biennal, de la família de les compostes, de tija robusta, glabra, de 30 a 150 cm de llargada, fulles oblongues, sinuatolobades o pinnatífides, glabres, de color verd pàl·lid, amb grosses espines als marges, maculades de blanc al costat dels nervis a l’anvers.
Les flors, purpurines, hermafrodites, s’agrupen en capítols grans, terminals, amb un característic involucre de bràctees imbrincades, terminades en apèndix que formen unes punxes grans, molt vulnerants, espinades a la base Els fruits són aquenis negrosos, d’uns 7 mm de llargada Planta mediterrània, de dispersió àmplia, viu a les vores dels camins, sobre sòl profund, no gaire sec Els fruits, que contenen histamina i timidina, actuen com a tònic cardiovascular La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge
lligabosc
Lligabosc mediterrani
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies de plantes del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o purpúries, reunides en petits ramells axillars Igual que els xuclamels —les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles—, habiten en boscs i bardissars El lligabosc atlàntic Lpericlymenum , caducifoli, mai no té les fulles soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Creix a la muntanya mitjana El lligabosc biflor Lbiflora , perennifoli, té les fulles peciolades, les flors agrupades de dues en dues i els fruits negrosos Es troba al País Valencià i al Baix Ebre…
marfull
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 3 m d’alt, de flors blanques o rosades, arranjades en corimbes, i de fruits bacciformes negrosos.
Es fa en alzinars i garrigues
llorer-cirer
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les rosàcies, de fins a 8 m d’alçària, de fulles el·líptiques, coriàcies i lluents, de flors blanques, en raïms, i de fruits drupacis negrosos.
Natural de les terres pròximes a la mar Negra, és plantat sovint en parcs i jardins De les fulles és destillada una aigua de virtuts antiespasmòdiques, indicada contra el catarro
negrilló
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, erecta, ramificada, poc pilosa, de fulles lanceolades i dentades, flors grogues i fruits en aqueni, negrosos, que són emprats com a menjar d’ocells domèstics.
castanyola
Botànica
Jónçara de la família de les ciperàcies, de rizoma serpentejant, inflat a trossos en tubercles negrosos, tija erecta de 20 a 40 cm, fulles llargues i linears i flors agrupades en espiguetes de color rogenc.
Viu abundantment com a mala herba a la regió mediterrània en hortes, jardins, etc, de sòl profund, on creix amb tanta vitalitat que es fa difícil d’erradicar-la
corner
Botànica
Arbust, de la família de les rosàcies, de fulles caduques el·líptiques, serrades i llanoses pel revers quan són tendres; de flors blanques, aplegades en raïms terminals pauciflors, i de fruits pomacis petits, globulosos, blaus negrosos.
És planta de les rouredes seques submediterrànies, i abunda sobretot a la muntanya mitjana, en terrenys calcaris
moreu
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm, de fulles paripinnades, les superiors capreolades, de flors purpúries en petits raïms axil·lars i de fruits en llegum, negrosos a la maturitat.
Creix en boscs i herbassars de l’Europa meridional
segell de ram
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 30 a 60 cm d’alt, de tija cilíndrica, de fulles alternes i ovals, de flors blanquinoses, tubulars, inodores, en ramells pauciflors, i de fruits bacciformes negrosos.
Creix en boscs i en matolls, a les muntanyes de l’Europa humida