Resultats de la cerca

 

Presenten fulles peciolades, eixamplades i de nervadura reticulada, flors actinomorfes, generalment unisexuals i poc visibles, i fruits capsulars o bacciformes Algunes espècies de diosoreàcies són conreades en agricultura i com a menjar per al bestiar Dioscoreàcies més destacades Dioscorea batatas, D bulbifera , D alata nyam Tamus communis gatmaimó , maimó

De fulles sinuades o pinnatífides, pubescents, de color verd pàllid, amb la nervadura del revers blanca, de flors grogues disposades en capítols grans, solitaris, amb un involucre de bràctees grogoses, dentades i terminades en llarga espina, tot ell enteranyinat, i d’aquenis cilíndrics, bruns, lluents, amb 20 costes i plomall Viu als camps mediterranis Ha estat usat en medecina popular per a combatre les febres intermitents, i té propietats aperitives

La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…

Caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons, l’arrel axonomorfa originada a partir de la radícula, la tija amb feixos vasculars oberts i disposats en anell i amb una capa de càmbium, el creixement secundari en l’arrel i en la tija, les fulles peciolades i de nervadura pinnada o palmada i les flors típicament pentàmeres o tetràmeres Hom les divideix en dialipètales , amb flors de periant amb dos verticils i de pètals separats, i monoclamídies o apètales , amb flors de periant doble i de pètals soldats Una altra subdivisió és en arquimídies , que comprenen les dialipètales i les…

Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i…

Es fa en conreus, a l’Europa sud-occidental

Creix en màquies i en llocs sorrencs o pedregosos, a les Balears i a les illes tirrèniques