Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
pelòria
Botànica
Anomalia d’una flor normalment zigomorfa que esdevé actinomorfa.
És relativament freqüent a les linàries
núcula
Botànica
Fruit sec, indehiscent, monosperm, de pericarpi endurit i normalment petit.
Procedeix d’un ovari súper
testa
Botànica
Capa externa de l’episperma de la llavor, que sol procedir de la primina del primordi seminal.
Normalment, és més dura que l’endopleura
esclerènquima
Botànica
Teixit vegetal mecànic o de sosteniment, format per cèl·lules de membrana engruixida i sovint lignificada.
Les cèllules de l’esclerènquima poden ésser esclereides o fibres, segons que siguin arrodonides o allargades Normalment són mortes a la maturitat
líber
Botànica
En la tija i l’arrel, conjunt de teixits originats externament pel càmbium.
El líber consta de tubs cribrosos i, normalment, de cèllules annexes, de fibres liberianes, de parènquima liberià, de parènquima radiomedullar i d’elements cellulars diversos
alegria de la casa
alegria de la casa
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Planta vivaç, de la família de les balsaminàcies, de tiges i fulles una mica suculentes, originària de Tanzània i Moçambic.
És cultivada normalment com a planta anual en jardineria per les seves flors, simples o dobles, de colors diferents blanc, rosa, vermell, taronja o porpra, barrejats o no
escorça
Escorça de pi pinyer
© MC
Botànica
Part externa de l’arrel, la tija i les branques de les plantes llenyoses.
Normalment hom entén per escorça el conjunt de teixits situats per fora del càmbium, bé que a vegades hom en restringeix el sentit aplicant el nom als teixits produïts pel fellogen
verbenàcies
Botànica
Família de tubiflores que comprèn plantes herbàcies o llenyoses, de branques quadrangulars, de fulles simples o excepcionalment palmaticompostes, oposades o verticil·lades, de flors zigomorfes, tubulars i corbades, pentàmeres o tetràmeres, d’ovari súper, reunides en inflorescències racemoses i cimoses.
Els fruits són normalment en drupa Són conegudes unes 800 espècies, la majoria termòfiles Verbenàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Lippia triphylla marialluïsa Tectona grandis tec Verbena sp berbena Verbena hybrida carmelitana Verbena officinalis berbena Vitex agnus-castus aloc , agnocast, ximbla
espícula
Botànica
Inflorescència elemental i típica de les gramínies.
Consta d’unes quantes flors hermafrodites, cadascuna sovint amb dues bràctees, anomenades a vegades glumelles , una d’inferior o lemma i una de superior o pàlea, situades dísticament sobre un eix prim, o raquilla, que a la base normalment duu dues bràctees, anomenades glumes Les espícules es reuneixen en inflorescències compostes
fitoflagel·lats
Botànica
Subclasse de flagel·lats integrada per espècies bàsicament fotosintetitzadores.
La multiplicació normalment és per divisió longitudinal En alguns casos l’encistament té lloc quan les condicions són adverses És un grup heterogeni que comprèn els ordres de les cloromonadals, de les crisomonadals, de les dinoflagellades, de les euglenals i de les volvocals, tots estudiats en classes i àdhuc en fílums diferents