Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
espina-xoca
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d’alçària, amb fulles més o menys alabardades, verdes al dessobre i blanquinoses al dessota, que duen a la base llargues espines grogues trifurcades.
El fruit és oblong i eriçat d’espines fines, rosses i ganxudes Es fa en erms, runes, vores de camins, etc
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per…
cogombre
Cogombres
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del cogombre, oblong i berrugós, consumit generalment cru, en amanides; és molt ric en aigua i poc en elements nutritius, però conté grans quantitats de vitamines A i C.
És usat per la indústria cosmètica com a ingredient bàsic de cremes de bellesa i de la llet de cogombre d’efectes calmant i suavitzador cutanis
veçota
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, generalment enfiladisses i capreolades, de fulles paripinnades, de flors en raïm o solitàries, i de fruits en llegum oblong i comprimit.