Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
vauquerials
Botànica
Ordre de xantofícies de tal·lus cenocític, tubulós o vesiculós, amb molts fisoides i plasts discoides.
Hi ha reproducció sexual per oogàmia El principal gènere és Vaucheria
edogonials
Botànica
Ordre de clorofícies pluricel·lulars i filiformes.
Llurs cèllules són uninucleades, presenten un plast parietal perforat i amb molts pirenoides, i es divideixen intercalarment La reproducció sexual és per oogàmia Són pròpies d’aigua dolça
esfacelarials
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus amb ramificacions polístiques i de creixement terminal dut a terme per una cèl·lula inicial molt grossa.
Hi ha reproducció asexual per zoòspores flagellades i per propàguls claviformes característics, i reproducció sexual per isogàmia o, rarament, per oogàmia Són algues marines litorals, sovint epífites sobre fucàcies i laminariàcies
xantofícies
Botànica
Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cloroplasts generalment nombrosos, discoides i de color verd groguenc.
Com a pigments tenen clorofilla, xantofilles i carotens Com a material de reserva no presenten mai midó, sinó lípids i un polisacàrid crisolaminarina La reproducció asexual té lloc mitjançant zoòspores o aplanòspores La reproducció sexual és per isogàmia, per heterogàmia o, més rarament, per oogàmia Les cèllules mòbils tenen dos flagels desiguals, un dels quals és barbulat La majoria són dulciaqüícoles Comprèn, entre altres, els ordres de les vauquerials, de les xantococcals, de les xantomonadals i de les xantotricals
monoblefaridals
Botànica
Ordre de ficomicets amb multiplicació asexual mitjançant zoòspores uniflagel·lades i amb multiplicació sexual per oogàmia.
Habiten sobre restes vegetals submergides
laminarials
Botànica
Ordre de feofícies que presenten oogàmia i alternança de generacions, amb esporòfits de grans dimensions i amb gametòfits molt petits.
El tallus, força diferenciat, comprèn un estípit fixat per hapteris i una làmina entera o més o menys dividida
fucàcies
Botànica
Família de fucals integrada per algues de tal·lus gros i molt diferenciat, que sovint presenten aerocists i que es reprodueixen per oogàmia.
N'hi ha sobretot en mars fredes
bacil·lariofícies
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…