Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
frare del romaní
Botànica
Planta herbàcia paràsita, de la família de les orobancàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles esquamiformes ovades i de flors d’un groc pàl·lid, disposades en espiga terminal.
Parasita el romaní Es fa a la península Ibèrica i a les illes Pitiüses
pa de llop
Pa de llop
Carolyn Gritzmaker iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia paràsita, de la família de les orobancàcies, de 5 a 30 cm d’alt, groguenca, de fulles esquamiformes ovades i agudes, de flors blanquinoses o blavoses, disposades en espiga laxa i multiflora, i de fruits en càpsula.
Parasita diverses plantes
frare d’estepa
Botànica
Planta herbàcia de tija carnosa, de la família de les rafflesiàcies, alta de 4 a 10 cm, amb esquames oblongues imbricades i amb un raïm terminal dens, de flors vermelloses o groguenques, masculines les superiors i femenines les inferiors.
Creix vora les estepes, les quals parasita
raflèsia
Botànica
Espècie originària de les selves de Sumatra, de la família de les raflesiàcies, sense fulles, arrels ni branques, que es caracteritza per tenir la flor més gran del planeta, de quasi 1 m de diàmetre.
Pertany a les raflesiàcies, petita família de plantes paràsites, majoritàriament tropicals i subtropicals El seu cos vegetatiu és constituït només per una sèrie de filaments molt simples que s’introdueixen dins de la planta que parasita, una espècie de vinya verge, pertanyent a la família de les vitàcies, de la qual s’alimenta L’únic moment, doncs, en què es pot veure la raflèsia és quan floreix, que fa una flor enorme arran de terra amb tèpals gruixuts de color vermell, marró vermellós o púrpura marró, i emet una pudor molt forta, com de carn podrida, molt atractiva per als seus…
haustori
Botànica
Òrgan propi d’una planta paràsita que és capaç d’absorbir substàncies nutrícies de l’hostatger.
En les fanerògames pot ésser una arrel modificada, anomenada arrel xucladora arrel, o bé pot tenir origen caulinar En els fongs és un filament micelià especialitzat que perfora les parets cellulars dels teixits de la planta hostatgera
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
hemiparàsit
Botànica
Dit de la planta parcialment paràsita, com és el cas de diverses escrofulariàcies i santalàcies, les quals tenen fulles verdes i alhora arrels amb haustoris.
espàrrec bord
Botànica
Planta herbàcia paràsita de tija robusta, de la família de les orobancàcies, alta de 20 a 70 cm, amb esquames, terminada en una espiga densa de flors grosses de color groc pàl·lid.
frare de faveres
Botànica
Planta herbàcia paràsita, de la família de les orobancàcies, de 20 a 60 cm d’alcària, de tija robusta amb fulles esquamiformes lanceolades i amb una espiga de flors blanques, sovint amb nervadures de color lila.
Ataca les faveres, els pèsols i altres lleguminoses
serpeta
Botànica
Espècie paràsita, de la família de les convolvulàcies, sense arrels, de fulles de color bru, flors petites i verdoses i tiges primes, similars a fils, d’un color taronja brillant, que s’entortolliguen al voltant de l’hoste i als punts de contacte amb aquest emeten haustoris o arrels xucladores que penetren dins la planta i se n’alimenten.
Quan la llavor germina, si no troba aviat una planta per parasitar mor Creix sobre una gran quantitat d’hostes diferents, preferentment sobre plantes silvestres, però és una herba molt perniciosa en camps d’alfals i de trèvols És originària dels Estats Units i fou introduïda a Europa al començament del s XX, probablement amb llavors de trèvol o d’alfals A Catalunya és una espècie naturalitzada que s’està estenent molt ràpidament