Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
cesalpiniàcies
Botànica
Família de lleguminoses integrada per unes 1.500 plantes llenyoses, pròpies de les regions tropicals i subtropicals amb representants a la regió mediterrània.
Presenten fulles paripinnades, proveïdes d’estípules, amb flors dorsiventrals que tenen prefloració carinal a la corolla i estams generalment lliures Els fruits són en forma de llegum, generalment indehiscents Cesalpiniàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Caesalpinia sp cesalpínia Caesalpinia coriaria dividivi Caesalpinia echinata brasil Caesalpinia sappan arbre de sapan Ceratonia siliqua garrofer , garrover Cercis siliquastrum arbre de l'amor , arbre de Judes, garrofer bord Copaifera sp copaier Delonix regia delònix Distemonanthus benthamianus movingui Gleditsia…
fulla
Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…
sapel·li
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres de dimensions mitjanes, de la família de les meliàcies, de fulles paripinnades, lanceolades i asimètriques.
Sol passar dels 30 m d’alçada i el diàmetre del tronc és aproximadament d’un metre Es fa des de la Costa d’Ivori fins a Uganda La seva fusta, de tipus caoba i de color entre rogenc fosc i rosat pàllid, fàcil de serrar, de treballar i d’envernissar, és emprada en ebenisteria corrent i en fusteria selecta Hom la considera sovint una caoba africana
campetx
Botànica
Petit arbre espinós, de la família de les cesalpiniàcies, de fulles paripinnades i flors grogues agrupades en raïms.
Els troncs, sovint formant feix, rugosos, tenen el duramen vermell brunenc a causa de la substància colorant que contenen, l’hematoxilina Originari de Mèxic Campeche, és conreat a les Antilles, a les Índies orientals i al nord d’Amèrica del Sud La fusta dita palo de Campeche , molt dura, negrosa, té aplicació en ebenisteria, en la confecció de parquets, etc, i havia també estat utilitzada directament com a tint el seu comerç amb Europa fou molt important, especialment al s XVIII hom en troba sovint com a càrrega dels vaixells catalans de la carrera d’Amèrica L' extret de campetx , que hom…
brasil
Botànica
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, de fulles paripinnades i flors pentàmeres agrupades en raïms, originari del Brasil.
La seva fusta, un cop assecada i polvoritzada, forneix la matèria colorant vermella del mateix nom
sindoer
Botànica
Tecnologia
Arbre de fulles paripinnades i coriàcies, de la família de les papilionàcies, de flors petites, reunides en panícules, i de fruits en llegum.
És natural del sud-est asiàtic La seva fusta és emprada en ebenisteria
galavars
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fins a 20 cm d’alçària, de fulles paripinnades, de flors purpúries i de llegums negres.
Creix a tot Europa
senet
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les mimosàcies, de fulles alternes paripinnades, de flors grogues en raïms axil·lars i de llegums amples i papiracis.
Comprèn unes 400 espècies, algunes de les quals forneixen la droga del mateix nom, tals com el senet d’Alexandria Cacutifolia i el senet de l’Índia Cangustifolia , conreats sobretot a l’Índia
llentia
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades terminades en circell, de flors blanques o violàcies, de fruits en llegum i de llavors lenticulars comestibles.
Originària del SW d’Àsia, és conreada des de temps molt antic
garrofer
Garrofer
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les cesalpiniàcies, de 4 a 10 m d’alçària, de soca grossa, de fulles paripinnades, de flors petites agrupades en raïms i de fruits en llegum (garrofa).
Es fa, conreat o subespontani, a les terres calentes de la regió mediterrània