Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’…
Simón de Rojas Clemente y Rubio
Simón de Rojas Clemente
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Botànic i agrònom.
Fou deixeble d’Antoni Josep Cabanilles El 1802, en collaboració amb Mariano La Gasca, inicià la publicació de la Introducción a la criptogamia española , que deixà inacabada En 1802-03 viatjà en companyia de Domènec Badia Alí Bei per França i Anglaterra, on perfeccionaren llurs coneixements de l’àrab i herboritzaren, com a preparació del viatge que havien de fer al Marroc per encàrrec de Godoy Clemente prengué el nom àrab de Muḥammad ‘Alī i es vestí d’àrab com Badia, però no arribà a partir…
Escola de Jardineria Rubió i Tudurí
Botànica
Jardineria
Escola de jardineria de Barcelona oberta l’1 de setembre de 1933 per l’arquitecte paisatgista Nicolau M.Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei Municipal de Parcs i Jardins de Barcelon.
Fou la primera escola de jardineria de l’Estat espanyol Després d’una petita aturada durant i després de la Guerra Civil de 1936-39, l’escola reprengué la seva activitat l’any 1945 amb l’arquitecte Lluís Riudor com a director del Servei de Parcs A la meitat dels anys vuitanta, i pertalde donar una titulació homologada, es començà a impartir formació professional de segon grau amb un programa d’estudis de tres anys, que després de la reforma educativa…
herba del pastell

Herba del pastell
Matt Lavin (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, de 50 a 120 cm d’alçària, de fulles lanceolades, les caulinars amb aurícules, de flors grogues i de fruits en silícula.
Creix en camps incultes i roquissars, en una gran part d’Europa Antigament era conreada pertal d’obtenir una matèria colorant blava
tornassol
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les euforbiàcies, de 10 a 50 cm d’alçada, tomentosa, grisenca, de fulles ovades o ròmbiques, sinuades i llargament peciolades, de flors pentàmeres, unisexuals, les masculines en raïms espiciformes i les femenines solitàries a la base dels raïms, i de fruits en càpsula. Es fa en indrets àrids de la regió mediterrània. És conreada per tal d’obtenir el colorant del mateix nom.
Es fa en indrets àrids de la regió mediterrània És conreada pertal d’obtenir-ne el colorant del mateix nom 3
herboritzar
Botànica
Recórrer una contrada o anar al camp per tal de recollir plantes, per estudiar-les o per fer-ne col·lecció.
Nicolaj Ivanovič Vavilov
Biologia
Botànica
Botànic i genetista rus.
Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940
aerènquima
Botànica
Parènquima format per cèl·lules de membrana fina que deixen entre elles grans espais, per on circula l’aire.
Acostumen a tenir-ne les plantes aquàtiques pertalde proveir d’oxigen les arrels
api
Api
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, comestible, molt olorosa, de fulles pinnatisectes i lluents, tija fistulosa, flors blanquinoses i arrel gruixuda.
És conreada pertal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum pertal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més…