Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per…
anemone
Anemone coronària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o…
carrasca

Carrasca
© Carolina Latorre Canet
Botànica
Alzina de fulla curta i pilosa, grisenca, sovint de glans dolces.
És pròpia de la península Ibèrica i de l’Àfrica mediterrània
llapassó
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, pilosa, de flors blanques o rosades, que creix a les contrades mediterrànies.
creuera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, de tija tetràgona pilosa, de fulles ellíptiques, trinèrvies, ciliades i verticil·lades, i de flors grogues petites.
Creix en herbassars humits de la muntanya mitjana
asarina
asarina
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les escrofulariàcies, pilosa, viscosa, de fulles reniformes i oposades i flors d’un blanc groguenc, estriades de rosa, oloroses.
Pròpia de les roques silícies de la muntanya mitjana, és també conreada algun cop en jardineria
herba felera

Herba felera
Zeynel Cebeci (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 5 a 20 cm, pilosa, de fulles partides en tres segments linears divaricats i de flors axil·lars grogues.
Creix en erms, guarets i pedregars secs És tinguda per antiespasmòdica, antihidròpica i antiartrítica
serreig

Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…
malrubí negre
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alt, pilosa, d’olor fètida, amb fulles ovals crenades i amb flors ordinàriament purpúries, arranjades en verticil·lastres.
Creix a la vora de les cases i dels camins
pelosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 10 a 80 cm d’alçària, de fulles allargades i planes, d’inflorescència espiciforme, més o menys lobulada, pilosa, sedosa i blanquinosa.
Es fa en herbassars de la regió mediterrània