Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
criptomèria
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les taxodiàcies, procedent del Japó i de la Xina.
Té forma piramidal, branques verticillades i fulles linears Ateny una alçària de 50 m És plantat com a arbre ornamental en jardins
sesquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta d’1 a 2 m, que surt d’una gran tofa de fulles llargues, de 6 a 15 mm d’amplada, aspres, amb una tira blanca al mig.
La panícula és molt grossa, blanquinosa, sedosa i de figura piramidal Creix en terrenys arenosos, vora mar, rius o rieres, a la regió mediterrània
afelandra
Afelandra
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes de la família de les acantàcies, de fulles fràgils però ben formades, rebregades i lluents, amb nervis de color crem, que integra una seixantena d’espècies de procedència sobretot tropical.
A squarrosa , originària del Brasil i molt apreciada en jardineria d’interior, fa fins a 50 cm d’alçada i uns 20 cm de diàmetre a la primera florida, a l’estiu les flors, tubulars i de color groc viu, apareixen d’entre les bràctees de color verd grogues en forma piramidal de cantons múltiples
atzavara
Atzavara
© Xevi Varela
Botànica
Jardineria
Planta de gran talla, de la família de les agavàcies, amb fulles carnoses molt grans (mig metre i més), espinoses a les vores, de to verd blavós, i acabades en un fort mucró, agrupades en roseta.
En arribar la floració, que precedeix la mort de la planta, les atzavares produeixen un escapus alt i elegant, esquamós, que porta un grup piramidal d’inflorescències formades per nombroses flors tubuloses, d’estams prominents, groguencs Originàries de Mèxic, s’han naturalitzat a la regió mediterrània, especialment vora el litoral, on floreixen normalment En llur país d’origen hom n'obté un suc ensucrat, el qual per fermentació dóna el pulque Són especialment apreciades en jardineria, per llur gran resistència a la sequera, per l’adaptació a tota mena de sòls i per les seves…
camèlia
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les teàcies, de fulles verdes tot l’any, alternes, coriàcies i de flors sèssils grans de 5 a 7 sèpals i de 5 a 9 pètals soldats, que comprèn unes 10 espècies nadiues de l’Àsia tropical i subtropical, algunes de les quals foren introduïdes a Europa a partir del s XVIII.
Són plantes que floreixen durant la tardor i l’hivern hom les conrea per l’elegància del fullatge i la vistositat de llurs flors, sense peduncle, que cal muntar sobre una tija Es reprodueixen per esqueix o capficant-les i llurs llavors fan peus aptes per a empeltar De les tres espècies més conreades, la C japonica , originària del Japó, és la més estesa té el port piramidal i una alçada de 4 a 6 m fa flors grans, inodores, vermelles, roses o blanques les fulles són ovals o ellíptiques, lluents comprèn nombroses varietats La C reticulata , oriünda de la Xina, és un arbust de 2 a 3…
apòfisi
Botànica
Protuberància piramidal de l’escudet de les esquames seminíferes de les pinyes, situada en posició més o menys central.
làrix
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, piramidal, de la família de les pinàcies, que té fins a 35 m d’alt, de fulles aciculiformes fasciculades i de cons ovoides.
Es troba espontani als Alps i als Carpats occidentals, i també en altres llocs en règim forestal o jardiner El làrix del Japó Larix leptolepis és una espècie semblant al làrix comú i creix espontàniament al Japó
aràlia del japó
aràlia del Japó
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Arbust originari de la Xina i del Japó, de fulles persistents tot l’any, coriàcies, d’un verd fosc, lobulades, i flors en panícula piramidal.
Pel seu fullatge és emprada com a planta ornamental Suporta el conreu en tests i pot viure en llocs poc illuminats planta d’interiors
enciam bord
Botànica
Agronomia
Planta anual o biennal, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d’alçària, amb les fulles inferiors ovals i les superiors runcinades, i amb capítols agrupats en una llarga panícula piramidal.
És comuna en erms, marges de camins i de camps, etc, d’una gran part d’Europa
canyota
Canyota
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant i estolonífer, tija erecta i robusta, de 50 a 200 cm d’alçada, fulles amplament linears amb el nervi mitjà blanc; flors en panícula amplament piramidal, de color roig.
Viu a la regió mediterrània europea i africana, en vinyes i llocs secs