Resultats de la cerca

Són freqüents en els sargassos i en els fucus

Les varietats de flor plena són conreades sovint en jardineria

És autor de l’obra Grundzüge der Anatomie und Physiologie der vegetabilischen Zelle ‘Principis d’anatomia i fisiologia de la cèllula vegetal’, 1851, plena d’observacions i teories que han tingut una llarga acceptació dins el món científic

Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu…

Originària de l’Orient, s’ha introduït als sembrats d’Europa des de temps molt antics, especialment en sòls calcaris i argilosos Abunda sobretot a muntanya Les seves flors havien estat emprades com a desinflamatori dels ulls Algunes varietats de ‘flor plena’ són conreades en jardineria

La rizosfera no és una regió ben definida ni homogènia És plena de microorganismes, com per exemple algues, bacteris, fongs i virus, i components de la microfauna, com amebes, artròpodes, flagellats i nematodes La planta aporta a la rizosfera entre 50 i 100 mg de matèria orgànica per cada gram d’arrel, i els microorganismes realitzen activitats metabòliques de les quals la planta es beneficia El conjunt d’interaccions que s’estableixen s’anomena efecte rizosfèric L’estimulació dels microorganismes de la rizosfera gràcies a l’efecte rizosfèric es quantifica per la raó entre el…

Molt conreada com a planta farratgera Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius Prefereix els sòls alcalins és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria orgànica És recollectada amb un…

Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…

Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…