Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
esporangi

Esporangi: A, de falzia, molt engrandit; B, fulla de falzia amb esporangis marginals
© fototeca.cat
Botànica
Òrgan on són produïdes i on resten emmagatzemades les espores.
És present en algues, fongs i pteridòfits La forma i l’estructura han evolucionat des d’esporangis unicellulars esporocist sense coberta de cèllules estèrils cap a formes pluricellulars i amb coberta estèril Els esporangis pluricellulars, que es desenvolupen generalment damunt un pedicel, solen ésser esfèrics i consten d’una capa monoestratificada o pluriestratificada que pot tenir un mecanisme de dehiscència A l’interior, el teixit esporogen és format per cèllules que sofreixen miosi i donen espores
edogonials
Botànica
Ordre de clorofícies pluricel·lulars i filiformes.
Llurs cèllules són uninucleades, presenten un plast parietal perforat i amb molts pirenoides, i es divideixen intercalarment La reproducció sexual és per oogàmia Són pròpies d’aigua dolça
ascòspora
Botànica
Espora pròpia dels ascomicets, produïda a l’interior d’un asc.
Les ascòspores són sempre de mida relativament grossa i, típicament, són ellíptiques i hialines Poden esdevenir pluricellulars, brunes i de formes variades especialment entre els líquens
regne vegetal
Biologia
Botànica
Gran grup d’éssers vius integrat per les plantes.
Alguns autors el restringeixen a les plantes verdes pluricellulars, excloent-ne els fongs, els protists autotròfics i els microorganismes protocariotes És un concepte de poc interès sistemàtic, però és bastant usat en el llenguatge planer
pèl
Botànica
Tricoma de forma fina i allargada.
Els pèls poden ésser simples, ramificats, asteriformes, etc n'hi ha d’unicellulars i de pluricellulars, i tenen funcions diverses, com per exemple la protectora contra la transpiració excessiva o contra la insolació, la secretora, etc
planta

Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…
hidatode
Botànica
Òrgan situat generalment a les fulles i que secreta aigua.
Els hidatodes poden ésser unicellulars, formats per una cèllula epidèrmica transformada que presenta una prolongació a través de la qual surt l’aigua, o pluricellulars, constituïts per un teixit parenquimàtic especialitzat anomenat epitema i per una obertura d’eixida d’aigua anomenada estoma aqüífer Pels hidatodes té efecte la gutació
septofícides
Botànica
Subclasse de clorofícies pluricel·lulars, amb tal·lus filamentós i de cèl·lules típicament uninucleades.
klebsormidials
Botànica
Grup taxonòmic de clorobionts format per algues verdes pluricel·lulars que formen filaments no ramificats.
clorofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues de morfologia molt variada: unicel·lulars (flagel·lades o no), filamentoses, laminars.
Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars no flagellades ex…