Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
epicarpi
Botànica
En el fruit, capa externa del pericarpi que correspon a l’epidermis exterior del carpel.
Sol ésser prim, i forma la pell del fruit
espícula
Botànica
Inflorescència elemental i típica de les gramínies.
Consta d’unes quantes flors hermafrodites, cadascuna sovint amb dues bràctees, anomenades a vegades glumelles , una d’inferior o lemma i una de superior o pàlea, situades dísticament sobre un eix prim, o raquilla, que a la base normalment duu dues bràctees, anomenades glumes Les espícules es reuneixen en inflorescències compostes
herbari
Herbari general de l’Institut Botànic de Barcelona
© Fototeca.cat
Botànica
Col·lecció de plantes destinades a la investigació o a l’ensenyament de la botànica.
Els exemplars que formen l’herbari han estat prèviament dessecats i premsats entre papers absorbents El tractament amb certs productes químics n'assegura la conservació Les plantes són collocades soltes o fixes sobre cartolines, protegides per plecs de paper més prim Cada plec va acompanyat d’una etiqueta que indica el nom científic de l’exemplar, el nom del recollector i el del botànic que l’han determinat, la localitat i la data de recollecció També hi solen ésser consignats la natura de l’hàbitat, l’altitud, els noms populars i altres dades d’interès Els herbaris principals de…
baia
Secció transversal d’un tomàquet i d’un pebrot, fruits en baia (pseudobaies)
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d’epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnosos.
Les llavors es poden trobar immergides directament dins la polpa homogènia baies pròpiament dites o bé trobar-se ordenades en diverses cavitats de la polpa pseudobaies Són baies els fruits del raïm, el tomàquet, el pebrot, la belladona, l’albergínia, etc
cariopsi
Cariopsi (blat de moro)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Fruit sec, indehiscent, monosperm, amb el pericarpi prim i íntimament adherit a la llavor, com el del blat.
blat kamut
Alimentació
Botànica
Agronomia
Denominació comercial d’una varietat de blat de gra llarg i prim
pròpia d’Egipte registrada per una empresa nord-americana.
Entre altres nutrients, és ric en hidrats de carboni complexos, que aporten molta energia, i no té gaire fibra, cosa que millora la seva digestibilitat El gra conté menys proporció d’aigua que el del blat convencional, la qual cosa el fa més resistent als insectes És el blat més antic que es coneix, per tant no és un híbrid, per la qual cosa no produeix allèrgies com el blat actual
estoló
Botànica
Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.
Pot arrelar en els nusos i donar origen a nous individus La reproducció vegetativa mitjançant estolons és important en plantes tals com la maduixera o les violes
buixol
Buixol ( Anemone nemerosa )
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de rizoma carnós, prim i trencadís, de fulles palmatisectes i tija de 10-30 cm, amb flors solitàries blanques, exteriorment rosades.
Creix als boscs caducifolis humits de caràcter medioeuropeu