Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
hidrastis
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia, de la família de les berberidàcies, de fulles alternes palmatilobulades, de flors solitàries trímeres i de fruits apocàrpics bacciformes, pròpia de l’Amèrica del Nord.
El seu rizoma té propietats tòniques, hemostàtiques, antiinflamatòries i anticatarrals, i era molt emprat pels indis aborígens i pels primers colonitzadors
Pere Abat i Mestre
Botànica
Apotecari i botànic.
Catedràtic i director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla 1786, fou un dels primers botànics que seguí i defensà a Espanya el sistema linneà
fitotró
Biologia
Botànica
Instal·lació dedicada a la investigació de la influència dels factors ambientals (llum, temperatura, humitat i elements nutritius) sobre el creixement de les plantes.
Bé que anteriorment hom feu alguns hivernacles on eren regulades algunes condicions ambientals, no fou fins a la fi del decenni 1940-50 que FW Went construí els primers fitotrons a l’institut tecnològic de Califòrnia
Asa Gray
Botànica
Botànic nord-americà.
Autor de nombrosos treballs de botànica sistemàtica i de florística i geografia botànica nord-americanes, fou el propagador més important del darwinisme als EUA i un dels primers botànics que aplicà les idees evolucionistes a la classificació dels vegetals
Amat Massot
Botànica
Metge i botànic.
Autor de les parts botàniques de la Guide du Roussillon d’Henry 1842 i d’una flòrula del Rosselló que romangué inèdita, bé que Eugène Bucquoy en publicà alguns materials Fou un dels primers membres de la Societé Botanique de France 1854
Antoine Gouan
Botànica
Botànic francès.
Fou l’autor del projecte del jardí botànic de Perpinyà i més tard professor de botànica a Montpeller 1767-1803 Fou el més destacat dels linneans francesos Herboritzà força per la Catalunya del Nord, principalment pel Conflent i l’Alta Cerdanya i fou un dels primers a posar-ne de relleu la riquesa florística, principalment en la seva obra Illustrationes et observationes botanicae
Ferdinand Julius Cohn
Botànica
Botànic i citòleg alemany.
Fundador de l’Institut de Biologia Vegetal de Breslau 1866 Fou un dels primers a afirmar que el citoplasma de les cèllules animals i el de les vegetals són idèntics Estudià sobretot la morfologia i el desenvolupament dels bacteris, que ell considerà vegetals i anomenà esquizomicets , i dels vegetals inferiors remarcà per primera vegada 1853 l’analogia estructural de bacteris i cianofícies
cladoma
Botànica
Tipus de tal·lus que es dóna en les algues i que correspon al grau més avançat d’evolució morfològica que poden atènyer els organismes d’aquest grup.
Consta d’un sistema de filaments de creixement terminal o subterminal, els uns de creixement illimitat, els eixos , i els altres, ramificacions laterals dels primers, de creixement limitat, els pleuridis Segons el nombre d’eixos, els cladomes poden ésser uniaxials o multiaxials El conjunt dels filaments pot restar inclòs en substàncies mucilaginoses més o menys resistents, procedents de la gelatinització de les membranes, formant tallus en forma de cilindre ramificat, de làmina simple o ramificada, etc
Pere Montserrat i Recoder
Ecologia
Botànica
Botànic i ecòleg.
Acabada la Guerra Civil de 1936-39, el 1945 obtingué la llicenciatura en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, a l’Institut de Biologia Aplicada de la qual s’incorporà el 1953, i el 1960 obtingué el doctorat a Madrid El 1961 es traslladà de Barcelona a Madrid, on feu recerca sobre l’ecologia de les pastures a l’Instituto de Edafología, Ecología y Biología Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, entitats de les quals fou membre El 1964 fou fundador de l’Instituto Pirenaico de Ecología Jaca i Saragossa del CSIC Adscrit a aquest ens, el 1969 fundà l’…
Michel Gandoger
Botànica
Cristianisme
Clergue i botànic francès.
Adepte de l’escola analítica de Jordan, descriví nombroses espècies i formes amb encert desigual Herboritzà per la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes i publicà, juntament amb Paul Cousturier, una Florule de la république d’Andorre 1913 Fou també un dels primers a intentar la publicació d’una flora europea completa, que anomenà Flora Europae terrarumque adjacentium , de la qual publicà vint-i-set volums 1883-91, però que ha estat molt criticada a causa de la utilització d’uns criteris massa disgregadors d’un seguit d’espècies correntment admeses