Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
arbre
Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…
palmat | palmada
Botànica
Dit de la nervadura constituïda per uns quants nervis principals que arrenquen radialment de l’àpex del pecíol.
palmatinervi | palmatinèrvia
Botànica
Dit de la fulla els nervis principals de la qual arrenquen radialment del punt d’inserció del limbe amb el pecíol.
simpodi
Botànica
Tipus de ramificació lateral en la qual l’àpex vegetatiu dels successius eixos principals creix de manera limitada, i el creixement és prosseguit per gemmes laterals.
El presenten la majoria de les plantes superiors
tuixos
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 60 a 130 cm d’alçada, de fulles bipinnades o tripinnades, amb folíols ovats, de flors blanques, arranjades en umbel·les compostes, i de fruits ovoides alats.
Creix en boscs clars, a les principals serralades europees
fromental
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 60 a 120 cm d’alçària, de rizoma fibrós, de fulles amplament linears i de panícula llarga.
És un dels principals components dels prats de dall
helobials
Botànica
Ordre de monocotiledònies integrat per plantes herbàcies aquàtiques, hidrògames, de fulles sovint estipulades i de flors de molt diversa mena.
Comprèn les següents famílies principals alismatàcies, aponogetonàcies, butomàcies, hidrocaritàcies i potamogetonàcies
primulals
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales, integrat per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles alternes, sense estípules, de flors pentàmeres, actinomorfes, amb 5 estams opositipètals i amb l’ovari súper, i de fruits capsulars o carnosos.
Les principals famílies són la de les mirsinàcies i la de les primulàcies
liliïflores
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per plantes generalment herbàcies amb flors actinomorfes típicament trímeres i amb llavors d’albumen ric en lípids i pròtids.
Les famílies principals són les amarillidàcies, les dioscoreàcies, les iridàcies i les liliàcies