Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Paul Cousturier
Botànica
Història del dret
Administrador colonial i botànic francès.
Fou el primer governador de la colònia francesa de la Guinea 1890-1904 En abandonar la seva activitat administrativa començà a herboritzar per Provença, Còrsega, Andorra i Creta Juntament amb Michel Gandoger publicà una Florule de la République d’Andorre 1913
Edmond Tulasne
Botànica
Botànic francès.
Dedicat preferentment a la micologia, hom li deu treballs importants sobre les uredínies i, principalment, sobre el polimorfisme de diversos ascomicets Juntament amb el seu germà Charles Tulasne 1817-1884, collaborador habitual des de l’any 1854, publicà dos volums de Selecta fungorum carpologia 1857-65, un resum sobre les fructificacions observades
Charles Victor Naudin
Botànica
Botànic francès.
Precursor de Darwin per la seva concepció de l’evolució orgànica, féu nombrosos experiments d’hibridació al Jardin des Plantes, a París, i arribà a una sèrie de conclusions teòriques que apropen la seva obra a la de Mendel, motiu pel qual ha estat considerat un dels fundadors de la genètica El 1869 s’establí a Cotlliure on creà un jardí experimental i d’aclimatació, i el 1878, a Antíbol, hi dirigí un centre de recerca botànica Escriví Les hybrides du règne végétal
Michel Adanson

Michel Adanson, segons un gravat d’Ambroise Tardieu
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic provençal.
Autor d' Histoire Naturelle du Sénégal i de Les Familles Naturelles dels Plantes
Joseph Pitton de Tournefort
Botànica
Botànic provençal.
Viatjà per la península Ibèrica i la Mediterrània Oriental i esdevingué el botànic més prestigiós del seu temps la seva classificació de vegetals fou la més seguida fins que s’imposà la de Linné En el seu primer viatge per la península, que abastà el Principat, el País Valencià i Castella, fou acompanyat per Jaume Salvador i Pedrol Fou professor al Jardin des Plantes i al Collège de France i tingué com a alumnes, entre d’altres, a A-Lde Jussieu i a Joan Salvador i Riera Escriví acurades memòries dels seus viatges científics i uns importants Éléments de botanique
René Molinier
Botànica
Botànic occità.
Professor a la facultat de ciències 1951-69 i director del Museu d’Història Natural 1951-72 i del Parc Zoològic 1957-60 de Marsella Estudià la vegetació de la Provença i de les illes de la Mediterrània occidental, en particular les Balears, que recorregué en diverses campanyes, del 1956 al 1960, en companyia d’Ode Bolòs i —en el cas de Menorca— de PMontserrat És autor d' Études phytosociologiques et écologiques en Provence occidentale 1934, la seva tesi doctoral, una de les obres clàssiques de la primera època de la fitocenologia Recherches phytosociologiques dans l’île de…
esternbèrgia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, alta de 15 a 30 cm, amb fulles cintiformes acanalades i amb una sola flor groga.
Indígena de Provença, és plantada en parterres i platabandes
Henri-Marcel Gaussen
Botànica
Botànic provençal.
Professor de la facultat de ciències de Tolosa Llenguadoc i director del servei del mapa de vegetació de França És autor de Géographie des plantes 1931, Géographie botanique et agricole des Pyrénées orientales 1934, Les fôrets des Pyrénées 1930-42 i uns 450 treballs més sobre botànica, geografia, boscs, climatologia i cartografia
carxofera
Flor de la carxofera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.
Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt favorables Es…
Eugène Bourgeau
Botànica
Recol·lector botànic francès.
Primer per compte de Webb, més tard per l’Association Botanique Française d’Exploration, per Hooker, per Boissier i, finalment, per compte propi, ajudat per Cosson en les determinacions, recorregué les illes Canàries, la península Ibèrica, les Illes Balears, Còrsega, Provença, Algèria, el Canadà i Àsia Menor recollint plantes que distribuí en forma de centúries als més importants colleccionistes i als centres botànics del seu temps