Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
te
Plantacions de te a Hangzhou
© Corel Professional Photos
Botànica
Agronomia
Arbust, de la família de les teàcies, de 90 a 120 cm d’alt, de fulles coriàcies, lanceolades i dentades, de flors blanques o rosades, axil·lars, i de fruits en càpsula.
Prové de la Xina i és conreat a les regions tropicals i subtropicals, sobretot de l’Àsia Una plantació de te dura molts anys i no és exigent quant a sòl La recollecció de les fulles és feta unes quantes vegades l’any
espícula
Botànica
Inflorescència elemental i típica de les gramínies.
Consta d’unes quantes flors hermafrodites, cadascuna sovint amb dues bràctees, anomenades a vegades glumelles , una d’inferior o lemma i una de superior o pàlea, situades dísticament sobre un eix prim, o raquilla, que a la base normalment duu dues bràctees, anomenades glumes Les espícules es reuneixen en inflorescències compostes
inflorescència
Botànica
Conjunt de flors agrupades.
Les inflorescències són de dos tipus racemoses, botrítiques o indefinides , si l’eix creix indefinidament, i cimoses o definides , si l’eix acaba en una flor i el creixement esdevé lateral Una inflorescència és simple si les ramificacions de l’eix principal són uniflores, i composta si són multiflores Sovint les inflorescències presenten hipsofilles bràctees i bractèoles Entre les inflorescències racemoses cal esmentar l’ament, l’espàdix, l’espiga, el corimbe i el raïm, en les quals l’eix principal és el més desenvolupat també cal esmentar el capítol, el glomèrul i la umbella, en…
eixorba-rates blanc
Botànica
Petit arbust espinós, de la família de les labiades, tomentós, de coloració grisa o blanquinosa, amb fulles molt estretes i inflorescències d’unes quantes flors purpúries.
És endèmic de les Illes Balears
forcadella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 10 a 50 cm d’alçària, amb fulles lanceolades peloses i amb unes quantes espigues filiformes divergents.
fulla
Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…
jónçara
Botànica
Gènere de plantes herbàcies generalment perennes, de la família de les ciperàcies, de tiges trígones, de fulles allargades i de flors en espigues comprimides que formen una antela, la qual duu a la base unes quantes fulles.
gramínies
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…