Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
sisal
Botànica
Indústria tèxtil
Planta semblant a l’atzavara, de la família de les amaril·lidàcies, oriünda de Mèxic i de l’Amèrica Central, però conreada també en altres regions càlides.
És molt resistent a la sequedat Forneix unes fibres bastes i rígides, de color groc pàllid o blanquinós, que són separades de les fulles mitjançant raspadors, i amb les quals hom fabrica cordes i cordills
tamariu
Branca de tamariu ( Tamarix gallica )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de petits arbres o arbusts, de la família de les tamaricàcies, de fulles esquamiformes, de flors petites, blanques o roses, aplegades en raïms espiciformes, i de fruits capsulars.
Creixen en terrenys humits salins de terra baixa El tamariu africà Tafricana , de branques rígides, de fulles d’un verd franc i d’inflorescències amples, es troba a la regió mediterrània occidental El tamariu gàllic Tgallica , de fulles d’un verd blavís, de branques fines i una mica penjants, i d’inflorescències estretes, es fa a l’Europa sud-occidental i a l’Àfrica nord-occidental, i també és plantat com a ornamental
eucaliptus
Eucaliptus
© Xevi Varela
Botànica
Farmàcia
Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.
Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és ara l'…
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la…
peridinials
Botànica
Ordre d’algues pirròfites planctòniques que presenten una coberta de plaques de cel·lulosa rígides, poligonals i sovint amb porus.
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
sudorn
Botànica
Herba robusta, de la família de les gramínies, de fulles rígides i panícula pèndula de color grogós o torrat, pròpia dels prats muntanyencs.
farigola d’Eivissa
Farigola d’Eivissa
juancalvo (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Mata ericoide, de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, de fulles aciculars, petites, rígides i fasciculades, i de flors purpúries.
Creix en rosts secs i erms de les Illes Balears
espinífex
Botànica
Planta herbàcia dels gèneres Spinifex i Triodia, de la família de les poàcies, amb llavors espinoses i fulles rígides i tallants, pròpia d’Austràlia i l’Àsia Oriental.
pinsap
Pinsap
© C.I.C-Moià
Botànica
Arbre, de la família de les pinàcies, de fins a 30 m d’alt, de capçada cònica, de fulles linears, agudes, gruixudes, rígides i patents, i de cons erectes i el·lipsoidals.