Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
ramificació
Botànica
Disposició de les branques d’una planta.
Hi ha dos tipus principals de ramificació la dicòtoma i la lateral, i aquesta pot ésser monopòdica o simpòdica dicòtom, monopodi, simpodi
pericicle
Botànica
Capa més externa del cilindre central de la tija i de l’arrel, originada pel procàmbium i constituïda per cèl·lules parenquimàtiques poc diferenciades.
Té importància en la ramificació i en el creixement secundari
tija
El tronc d’un arbre és una tija robusta i molt lignificada. La tija de les plantes pot ser modificada de diferents maneres i pot donar lloc a rizomes, bulbs, estolons i tubercles.
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Part de l’eix del corm que duu les fulles.
Té elements conductors i generalment és cilindrocònica i de simetria radial Deriva del caulicle de l’embrió, i continua creixent a causa de l’activitat de l’àpex vegetatiu Des del primer moment presenta geotropisme negatiu i fototropisme positiu Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axillars Hi ha diversos tipus de ramificació Els punts d’inserció de les fulles són els nusos, i la zona caulinar compresa entre dos nusos consecutius és un entrenús De jove la tija presenta una estructura primària, la qual de fora a dins comprèn l’epidermis, l’escorça amb…
pinals
Botànica
Ordre de coníferes constituït per plantes llenyoses resiníferes i de ramificació monopòdica.
Comprèn les famílies de les araucariàcies, de les cupressàcies, de les pinàcies, de les podocarpàcies i de les taxodiàcies
marcancials
Botànica
Ordre d’hepàtiques tal·loses de ramificació dicotòmica, amb gametangis pedicel·lats i esporangis sèssils.
cima escorpioide
Botànica
Monocasi en què la ramificació té lloc sempre pel mateix costat de l’eix.
multípar | multípara
Botànica
Dit de la ramificació o de la inflorescència que presenten diverses branques al mateix nivell.