Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
pèl
Botànica
Tricoma de forma fina i allargada.
Els pèls poden ésser simples, ramificats, asteriformes, etc n'hi ha d’unicellulars i de pluricellulars, i tenen funcions diverses, com per exemple la protectora contra la transpiració excessiva o contra la insolació, la secretora, etc
bròquil
bròquil
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Varietat de conreu de la col, de la família de les crucíferes.
Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, és de tija molt curta i dreta, portadora d’una inflorescència compacta anormal anomenada capça —part comestible de la planta quan les flors encara són poncelles—, que apareix a l’any següent de la plantació, de peduncles curts, carnosos i molt ramificats, generalment descolorits, acabats en flors i bràctees avortades, de coloració sovint morada o verdosa Hom lliga les fulles, fortament ascendents, al voltant de la inflorescència per tal de blanquejar-la Necessita un…
klebsormidials
Botànica
Grup taxonòmic de clorobionts format per algues verdes pluricel·lulars que formen filaments no ramificats.
monilials
Botànica
Ordre de deuteromicets caracteritzat pel fet que els conidis apareixen sobre conidiòfors, sovint molt ramificats.
ectocarpals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus poc diferenciat, constituït per filaments ramificats, a vegades conglutinats en feixos.
Es reprodueixen asexualment per zoòspores que neixen d’esporangis uniloculars o pluriloculars, i sexualment per isogàmetes Són algues gairebé exclusivament marines
conidiòfor
Botànica
Cadascun dels filaments de miceli, erectes, més o menys llargs, ramificats o no, portadors de qualsevol tipus de cèl·lules conidiògenes (fiàlids, ràdules, etc).
cinell
Botànica
Nom vulgar de diverses cladòfores, com la Cladophora glomerata
, que forma pinzells verds més o menys llargs, de filaments molt ramificats, en aigües corrents.
carbassera vinatera
Carbassera vinatera
Grzegorz Polak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de tronc prostrat i serpentejant, enganxós, fulles cordiformes ovades, circells ramificats i flors blanques, solitàries, grosses.
Els seus fruits carbassa , de coberta resistent i prima, fan de 9 a 10 cm d’amplària i, segons la varietat, adopten formes diverses globulosa, d’ampolla, de campana, claviforme, amb una constricció central, etc Un cop buits de la polpa, són emprats per a contenir líquids, com a flotadors, etc També és plantada com a ornamental
quetoforals
Botànica
Ordre de clorofícies constituït per algues que formen filaments ramificats, generalment acabats en punta aguda o pèl hialí, a vegades englobats en mucilag, que inclou els gèneres Chaetophora i Stigeoclonium.
pedat | pedada
Botànica
Dit de la fulla més o menys partida en què de l’àpex del pecíol arrenquen un nervi medial i dos de laterals successivament ramificats per la banda de dins.