Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
receptacle
Botànica
Nom aplicat a diverses bases eixamplades que sostenen esporangis, gametangis, etc.
receptacle
Botànica
Eixamplament terminal del peduncle del capítol, sobre el qual són inserides les flors i les bràctees.
tàlem
Botànica
Eixamplament terminal del peduncle de la flor, sobre el qual són inserits els verticils florals.
angiospermes
El cicle vital de les angiospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes que presenten els primordis seminals dins un receptacle completament clos, anomenat pistil, format per carpels tancats.
No tenen espermatozoides mòbils com la majoria dels altres vegetals, sinó cèllules espermàtiques mancades de flagels, les quals no poden arribar directament al primordi seminal han de travessar les parets del receptacle clos o pistil mitjançant el tub pollínic De la fusió de les dues cèllules espermàtiques a què cada gra de pollen dóna lloc amb l’ovocèllula i amb el nucli secundari del sac embrional respectivament, i del desenvolupament dels teguments del primordi seminal, resulta una llavor , també closa dins el receptacle i del desenvolupament de les parets de l’ovari resulta una estructura…
siconi
Siconi (figa)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Infructescència constituïda per un receptacle piriforme o arrodonit, més o meys carnós, buit a l’interior i amb una obertura apical guarnida de petits hipsofil·les, a les parets internes del qual són inserits els fruits.
Els siconis són característics del gènere Ficus Les figues són siconis amb el receptacle molt carnós, sucós i dolç
figuera
Branques i fulles de figuera
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les moràcies, de fins a 5 m d’alt, de capçada, amb làtex lletós, i de fulles caduques palmatilobulades, grosses, pubescents i aspres.
Les flors són dins un receptacle piriforme Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d’infructescència anomenat siconi , que correspon a la figa És un arbre típicament mediterrani, que prefereix terrenys calcaris i argilosos N'hi ha nobroses varietats blanca, negral, verdal, rogica, de coll de dama, cucarella, sajola, etc
carlina cínara
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, acaule, de fulles coriàcies, allargades i espinoses, disposades en roseta entorn d’un capítol molt gros, de 10 a 15 cm de diàmetre, voltat de bràctees grogues i lluents, i format per flors, totes iguals, d’un groc daurat.
Viu en pastures seques de muntanya de 500 a 2 000 m d’altitud El receptacle és comestible
carlina cardiguera
Carlina cardiguera
Joan Simon (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija curta, fulles pinnatisectes, de segments espinosos, agrupades en roseta i capítols de 7 a 12 cm de diàmetre, voltats de bràctees externes pinnatífides i bràctees internes linears, molt llargues, blanques a l’anvers i violàcies al revers, amb flors purpurines o blanquinoses.
Viu principalment a les pastures de la muntanya alta i mitjana Pirineus, Montseny, etc entre els 1000 i els 2000 m L’arrel, gruixuda i profunda, és emprada en l’elaboració de vins i aperitius El receptacle és comestible, com la carxofa
eucaliptus
Eucaliptus
© Xevi Varela
Botànica
Farmàcia
Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.
Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és…