Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
apopètal | apopètala
cromoplast
Botànica
Plast que conté solament pigments no assimiladors.
Els pigments grocs o vermells generalment carotenoides de les plantes són en els cromoplasts Aquests deriven de cloroplasts o d’amiloplasts, o bé de plastidis d’estructura més simple proplasts a mig desenvolupar, que acumulen gotetes de lípids i de carotenoides entre les lamelles, les quals es deformen i entren sovint en regressió
bromeliàcies
Botànica
Família de farinoses integrada per uns 50 gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies, sovint epifítiques, pròpies de l’Amèrica intertropical.
Presenten una tija poc desenvolupada i fulles en roseta moltes posseeixen òrgans per a retenir l’aigua de pluja o absorbir la humitat atmosfèrica, alhora que les arrels experimenten una regressió les flors, generalment actinomorfes, són trímeres, heteroclamídies, gairebé sempre hermafrodites i disposades en espigues o en panícules el fruit és en baia o en càpsula Algunes bromeliàcies tenen una gran importància, com és ara l’ananàs Ananas comosus
margalló

Margalló
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre dioic, de la família de les palmes, sovint baix, de fulles grosses, en forma de ventall, palmatisectes, amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors en raïms densos i de fruits bacciformes monosperms, semblants als dàtils.
Habita màquies i matolls litorals, a les Illes Balears i des del Garraf cap al sud És l’única palmera autòctona d’Europa, amb una àrea de distribució mediterrània occidental Els cors són comestibles, i de les fulles hom fa escombres i objectes de cistelleria La producció del margalló és pròpia, als Països Catalans, de les costes calcàries del sud del Llobregat L’artesania del margalló, que té una important tradició, però que és actualment en regressió, es localitza a Mallorca capells, senalles i cistells de Capdepera, Artà i Son Cervera, a la Marina Alta Gata i…
antòlisi
Botànica
Fenomen teratològic que consisteix en l’allargament extraordinari de l’eix d’una flor i la regressió dels òrgans que la componen.
angiospermes

El cicle vital de les angiospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes que presenten els primordis seminals dins un receptacle completament clos, anomenat pistil, format per carpels tancats.
No tenen espermatozoides mòbils com la majoria dels altres vegetals, sinó cèllules espermàtiques mancades de flagels, les quals no poden arribar directament al primordi seminal han de travessar les parets del receptacle clos o pistil mitjançant el tub pollínic De la fusió de les dues cèllules espermàtiques a què cada gra de pollen dóna lloc amb l’ovocèllula i amb el nucli secundari del sac embrional respectivament, i del desenvolupament dels teguments del primordi seminal, resulta una llavor , també closa dins el receptacle i del desenvolupament de les parets de l’ovari resulta una estructura…
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…