Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
actinomorf | actinomorfa
© Fototeca.cat
Botànica
Dit dels òrgans que tenen dos o més plans de simetria, equivalents entre ells, com la flor de la tomaquera.
Oposat a zigomorf
boix
bcatchpole (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Petit arbre, de la família de les buxàcies, d’uns cinc metres d’alçària màxima (gairebé sempre arbustiu, però, a causa del seu lent creixement i de l’explotació abusiva), de fulles petites, ovades, enteres i coriàcies, verdes tot l’any (tot i prendre tonalitats vermelloses a l’hivern), flors blanquinoses i perfumades i fruit en càpsula, acabat en 2-4 apèndixs superiors.
Espècie submediterrània, és abundant sobretot en llocs més aviat secs de la muntanya mitjana, entre uns 100 i 1600 m d’altitud, a l’estatge dels roures, els quals substitueix per degradació Prefereix els terrenys calcaris, on contribueix a dificultar l’erosió del sòl La fusta és molt dura, densa, homogènia i groguenca, mancada de cor És emprat per a fer gravats gravats al boix, instruments de vent, peces d’escacs, regles i utillatge de precisió, llançadores, etc Planta tòxica, la seva escorça conté alcaloides buxina, parabuxina de pretesa activitat antipalúdica i colagoga Diverses varietats…
perera
© C.I.C -Moià
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 15 m d’alt, de fulles ovades, de flors blanques, disposades en petits corimbes, i de fruits comestibles (les peres).
Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…
espart
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, cespitosa, rizomatosa, alta de 60 a 100 cm, amb fulles linears llargues, glabres, convolutes i molt tenaces.
Fa una panícula dreta, laxa i groguenca Es fa en terrenys esteparis secs Amb l’espart hom fa cordes, cabassos, catifes, etc, i també paper A l’època romana s’anomenà Campus Spartarius , per l’abundor d’espart, la zona compresa entre la badia de Santa Pola Baix Vinalopó i el riu d’Almanzora Andalusia i, cap a l’interior, fins a l’altiplà de la Manxa Hom creu que l’aprofitament de l’espart a gran escala fou degut als cartaginesos, i les fonts històriques esmenten ja el Camp Espartari a mitjan s III aC El centre comercial era Cartago Nova Cartagena, la qual a vegades era anomenada també Carthago…
periodicitat
Biologia
Botànica
Successió regular en èpoques determinades de diversos fenòmens vitals, com per exemple l’obertura i el tancament de les flors, la caiguda i l’aparició de les fulles, etc.
A les plantes, és sovint determinada pel fotoperíode o per factors climàtics
Institució Catalana d’Història Natural
Botànica
Entitat fundada el 1899 a Barcelona per un grup d’estudiants.
El seu propòsit explícit era “relligar la ciència amb el catalanisme com altres ho han fet amb la història, l’art, la literatura i fins l’excursionisme” L’aprovació oficial dels estatuts tingué lloc el 14 d’abril de 1900, però la declaració de l’estat de guerra del maig posposà l’inici de les activitats al març del 1901 Molt vinculat al Centre Excursionista de Catalunya , hi instituïa el català com a llengua de comunicació, i entre els fundadors hi havia Josep Maluquer i Nicolau i el seu germà Salvador, Joan Baptista d’Aguilar-Amat i Banús, Joan Alzina i Melis, Josep Maria Mas de Xaxars i…
flor
Josep Lluís Ferrer
Botànica
En les plantes superiors, conjunt dels diversos òrgans relacionats amb la producció de les llavors.
Les flors són exclusives i característiques de les fanerògames Des del punt de vista morfològic, la flor és considerada com un eix caulinar de creixement definit sobre el qual van inserits els òrgans de la reproducció estams i carpels i generalment òrgans accessoris pètals i sèpals, de funció protectora o per a atreure pollinitzadors Les peces florals van sobre un eixamplament caulinar receptacle o tàlem , disposades en verticils o cicles flor cíclica o en hèlix flor acíclica Normalment hi ha quatre verticils distints, que, de fora a dins, són el calze, format pels sèpals, d’aparença foliar…
taronja
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
blat
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…