Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
escamònia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les convolvulàcies, de tiges primes volubles, fulles sagitades i flors de color groc blanquinós o verdós.
L’arrel és molt grossa i conté una resina oficinal de propietats purgants dràstiques És pròpia de l’Àsia Menor
tàpsia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 220 cm d’alt, amb fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors grogues, disposades en umbel·les compostes, i amb fruits en diaqueni, amb dues ales laterals.
Creix en matollars i llocs incultes, a la regió mediterrània L’arrel és oficinal en infusió és emprada com a emètic i catàrtic, i la seva resina és aplicada externament com a revulsiu
drago
drago de Canàries
© Fototeca.cat
Botànica
Nom genèric de diferents espècies del gènere Dracaena
( dracena
).
N'és una espècie representativa el drago de Canàries D draco , propi d’aquelles illes, que ateny una gran corpulència i una gran longevitat Dels dragos és extreta la sang de drago, resina utilitzada en l’elaboració de certs vernissos i pintures i que antany era oficial
areca
Botànica
Petita palmera, de la família de les palmes, originària d’Indonèsia, de tronc prim, productora de ramells de fruits que contenen una sola llavor, la nou d’areca
, rica en taní i en greixos.
Les nous d’areca són molt consumides pels pobles de l’Àsia meridional i de l’Àfrica oriental com a masticatori Hom les sol mastegar acompanyades de fulles fresques de bètel Piper betel , de resina d’uncària Uncaria gambir i de calç, després dels àpats Alhora que aromatitzen l’alè, actuen com a estimulant Llur principi actiu és l’arecolina
cànem indi

cànnabis o cànem indi
© U.S. Drug Enforcement Administration
Botànica
Varietat del cànem, conreada i també espontània, pròpia de l’Índia oriental, Pèrsia, EUA, Amèrica Central, etc.
Conté en les fulles i sobretot en els brots florals femenins, apelagosos, una quantitat especialment elevada sobretot en cultivars conreades a l’Índia d’una secreció resinosa rica en cannabinol i tetrahidrocannabinol entre altres alcaloides i essències A partir d'aquesta resina i de les fulles hom obté una droga de propietats narcòtiques, euforitzants i allucinògenes, coneguda amb diversos noms i, més genèricament, amb el de cànnabis
berberidàcies
Botànica
Família de ranals integrada per uns 15 gèneres que apleguen a la vora de 500 espècies de plantes herbàcies o llenyoses, de dimensions i de presència ben diversa, pròpies dels països temperats de l’hemisferi nord, especialment d’Àsia i d’Amèrica.
Presenten fulles simples o compostes, alternes, transformades a vegades en espines per exemple Berberis sp Les flors són actinomorfes amb verticils trímers, hermafrodites, solitàries o en raïm els estams mostren les anteres amb dehiscència valvar, el gineceu és monocarpellar i el fruit, en baia Força berberidàcies s’utilitzen com a plantes ornamentals, algunes tenen els rizomes comestibles Podophyllum sp mentre que la resina d’altres té propietats purgants i emètiques Berberidàcies més destacades Berberis sp bèrberis Berberis vulgaris coralet Hydrastis canadensis hidrastis Mahonia…
eucaliptus

Eucaliptus
© Xevi Varela
Botànica
Farmàcia
Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.
Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és…
benjuí
Botànica
Farmàcia
Cosmètica
Resina balsàmica obtinguda dels diversos estíraxs per incisió.
És una substància de color groguenc, insoluble en aigua i soluble en alcohol, constituïda per olis eteris, àcids benzoic i cinàmic i resines El benjuí procedent de Sumatra no fa una olor tan forta ni es fon tan fàcilment com el de Siam És emprat en perfumeria i en cosmètica, i en medicina com a expectorant i antisèptic