Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
calcida
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, amb rizoma llarg i tiges dretes, anguloses, glabrescents, amb branques ramificades.
Les fulles són molt retallades, ciliades i espinoses al marge, i les flors, agrupades en capítols unisexuals que es reuneixen en un corimbe, tenen la corolla purpurina o blanca És una mala herba molt comuna als camps de cereals i a les vinyes, de difícil erradicació
anemone
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o…
anacicle
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, de fulles retallades, flors en capítol, de lígules blanques o grogues i fruits en aqueni, plans i alats.
Són freqüents a les vores dels camins de la regió mediterrània L' anacicle valencià dit també bolig A valentinus és anual, presenta capítols grocs, i pràcticament no té lígules
caputxina
Botànica
Nom d’altres espècies de Tropaeolum
originàries de zones muntanyoses des de Mèxic fins a Xile i l’Argentina, amb fulles diversament retallades i flors simples o dobles, grogues, vermelles, etc.
També conreades en jardineria Les fulles tendres són reputades com a antiescorbútiques i aperitives
botó d’or
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ranunculus (família de les ranunculàcies); són plantes herbàcies perennes, de 20 a 100 cm d’alçada, amb fulles retallades i flors grogues, amb anteres grogues.
Les varietats de flor plena són conreades sovint en jardineria
camamilla romana
Consultaplantas (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de tija més o menys prostrada, amb fulles retallades i piloses, i flors en capítols grocs de lígules blanques, amb involucre de bràctees membranoses.
Tota la planta i especialment els capítols és molt olorosa, pel seu alt contingut en olis essencials, azulè, cumarina, etc, que li confereixen propietats antiespasmòdiques, tòniques i estomacals Viu en terra de pasturatge i sòls calcigats
escarola
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de fulles basals, nombroses, arrissades i retallades, i de flors purpúries agrupades en capítols suportats per una tija de 60 a 90 cm.
És molt apreciada en amanides Originària de l’Índia, ja era conreada pels egipcis i pels grecs Prefereix sòls solts i humits
cor de Maria
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les papaveràcies, originària de la Xina, de 50 a 90 cm d’alçària, amb fulles molt retallades i flors en forma de cor, de color de rosa o carmí, disposades en raïms penjants.
És una planta de mitja ombra que vol sòls lleugers, frescs i rics en matèria orgànica Es reprodueix per esqueix i per llavor
bracera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles més o menys retallades, tija angulosa, aspra i ramificada, de 30 a 80 cm, i capítols terminals de flors rosa púrpura, amb involucre format per bràctees acabades en 3-6 espines groguenques ben visibles.
Viu a la regió mediterrània, en els fenassars dels marges, vora els sembrats, les vinyes, etc, que tendeix a envair
carnera
Meneerke Bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les acantàcies, de grans fulles profundament retallades, de color verd fosc, amb flors grosses, blanques amb venes purpúries, agrupades, juntament amb bràctees espinoses, en una llarga espiga terminal que pot arribar fins a 1 m d’alçada.
Viu en llocs ruderals, ombrívols i humits de la regió mediterrània Vegeta durant l’hivern, floreix cap al maig i s’asseca a l’estiu Amb les fulles, riques en mucílag, hom preparava una decocció emollient, i amb les arrels, una d’antidiarreica acant