Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
palmes
Botànica
Família d’espadiciflores constituïda típicament per arbres perennifolis.
Són de tronc o estípit columnar, esvelt, generalment simple i de fulles robustes, pinnatisectes o palmatisectes, amb un llarg pecíol o raquis, agrupades en una roseta terminal, de flors generalment unisexuals i actinomorfes, de gineceu súper tricarpellar, ordinàriament anemòfiles, i de fruits en baia o en drupa, amb llavors d’endosperma abundant Comprèn prop de 4000 espècies, exclusives de les regions càlides Palmes més destacades Areca catechu areca Borassus flabellifer palmera de Palmira Calamus rotang rotang Ceroxylon andicola ceròxil Chamaerops humilis margalló , bargalló,…
bambú de Ceilan
Botànica
Espècie de bambú, de la família de les gramínies, excepcionalment alt (arriba a atènyer 50 m d’alçària) que presenta tiges molt robustes.
Viu vora l’aigua, a Ceilan
esbarzer
Esbarzer comú
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les rosàcies, perenne, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades o procumbents, anguloses i proveïdes de forts agullons falciformes.
Té fulles de 3 a 5 folíols dentats, verd fosc i glabres al dessobre i recoberts d’un toment blanc al dessota Les flors, rosades o ocasionalment blanques, són reunides en ramells paniculats i racemosos Els fruits, bacciformes, formen una pluridrupa anomenada mora , vermella al principi i negra a la maturitat, que és comestible És una de les espècies més importants de la bardissa , bé que també és en unes altres formacions vegetals
laserpici
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les umbel·líferes, perennes, robustes, amb fulles molt dividides i amb flors blanques o rosades aplegades en umbel·les grosses.
Consta aproximadament de 20 espècies holàrtiques, algunes de les quals es fan als Pirineus
cannàcies
Botànica
Família d’escitamínies, constituïda per un sol gènere, Canna, amb unes 50 espècies de plantes herbàcies, herbes perennes robustes, pròpies de les regions intertropicals d’Amèrica.
Presenten grans fulles penninèrvies i flors vistoses acolorides de groc, taronja i vermell, hermafrodites, asimètriques, amb calze i corolla diferenciats i estams i estil petaloides Les canyes d’Índia Canna indica i altres congèneres són sovint conreades als jardins dels tubercles de Canna edulis , conreada en diverses àrees tropicals d’Amèrica, del sud d’Àsia i de l’Àfrica sud-oriental, hom n'obté l’anomenat arrow-root de Queensland
escanyallops
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de tiges robustes de 50 a 60 cm d’alt, amb fulles alternes palmatipartides o quasi palmatisectes, de lòbuls incisos.
Fa flors de color groc pàllid, agrupades en raïms o panícules terminals Creix en boscs i prats de muntanya
cistoseira
Botànica
Gènere d’algues brunes, de l’ordre de les fucals, abundants a la zona litoral, on formen mates robustes, còniques, de color verd d’oliva, groguenc o irisat, fixes a la roca per un disc basal.
Solen presentar aerocists Són els feòfits més freqüents a les costes catalanes rocoses i al varec que s’hi acumula
marattials
Botànica
Ordre de filicòpsids de la subclasse de les eusporangiades constituït per falgueres robustes i fins i tot arborescents, de fulles grosses i molt dividides i d’esporofil·les amb els sorus a la cara inferior, vora el marge.
Bé que aparegué a la fi del Carbonífer, actualment només comprèn unes 80 espècies, tropicals
canya
canyes
© Xevi Varela
Botànica
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).
Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc
jonca d’estany
Botànica
Planta de la família de les ciperàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de soca reptadora, de tiges robustes, arrodonides i embolcallades a la base per beines subulades, i de flors en espigues ovoides de color de rovell.
Es fa en vores d’estanys