Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
nap rodó
Nap rodó
Anthony Mendoza (cc-by-nc-sa)
Botànica
Agronomia
Planta de la família de les crucíferes, molt semblant al nap, però de fulles basals d’un verd brillant i d’arrels més arrodonides.
aranyoner
Aranyoner fructificat
© Xevi Varela
Botànica
Arbust caducifoli i espinós, de la família de les rosàcies, de fulles esparses, ovades i finament dentades, flors blanques i abundoses, que s’obren en començar la primavera.
El fruit, l' aranyó , és de color blau fosc, pruïnós, rodó, esmussant i aspre Viu principalment a les bardisses fresques i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa
Amsden
Botànica
Agronomia
Varietat de presseguer de procedència americana.
Planta de port semihoritzontal i vigoria mitjana El fruit, rodó i acolorit de diferents tons, madura entre juny i juliol, fa uns 125 g, suporta bé el transport i té molt bona producció La polpa és blanca, tendra, ensucrada i sucosa
ginebró
Branca de ginebre amb ginebrons
jan zeschky (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gàlbul del ginebre, gros i rodó com un pèsol, de pela pruïnosa i color blau negrós.
Els ginebrons intervenen en els processos de la fabricació de la ginebra
crucíferes
Botànica
Família de readals integrada per uns 380 gèneres que apleguen unes 3.000 espècies de plantes herbàcies, anuals o vivaces, de distribució cosmopolita, però pròpies sobretot de la regió mediterrània i de l’Àsia central i del sud-est.
Presenten fulles simples, alternes i sense estípules flors hermafrodites, actinomorfes, amb l’ovari súper i amb quatre sèpals, quatre pètals —disposats en creu— i sis estams tetradínams, agrupades en raïms i fruits siliqües o silícules Força crucíferes són conreades des de molt antic i tenen una gran importància econòmica, sobretot les del gènere Brassica d’altres són conreades com a ornamentals Crucíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethionema saxatile pedrosa Alliaria petiolata alliària , allenc Alyssum alyssoides herba de la ràbia Alyssum maritimum caps blancs ,…
síndria
Síndria
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit de la sindriera, gros, rodó, de pell llisa i verdosa, i de carn dolça, sucosa, vermella i amb molts pinyols negres.
És una fruita excellent i molt refrescant La seva composició per 100 g és de 92,1 g d’aigua, 0,3-0,5 g de proteïnes, 0,1-0,2 g de lípids, 7 g de glúcids, 28 calories, 600 UI de vitamina A i 0,005 mg de vitamina C El seu valor nutritiu és baix, llevat de les vitamines
ordi
Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…
arròs
Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…