Resultats de la cerca

Autor de les parts botàniques de la Guide du Roussillon d’Henry 1842 i d’una flòrula del Rosselló que romangué inèdita, bé que Eugène Bucquoy en publicà alguns materials Fou un dels primers membres de la Societé Botanique de France 1854

El 1802 professà a la cartoixa de Valldemossa, de la farmàcia de la qual tingué cura i al capdavant de la qual romangué malgrat l’exclaustració Escriví Diccionario de los vegetales de Mallorca 1820, en el qual figuren, al costat del nom linneà, el nom castellà i el català

Fou corresponsal del Jardín Botánico de Madrid i del professor Antoni Palau Sembla que creà a Maó un petit jardí botànic i que compongué, a partir de les seves herboritzacions, una Flora menorquina , que romangué inèdita i que, ampliada pel seu fill Rafael Hernández i Mercadal , fou publicada pòstumament 1886 S'interessà també per la química i deixà inèdit un treball sobre els Espíritus ácidos minerales dulcificados

També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…