Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ombròfit | ombròfita
Ecologia
Botànica
Dit de la planta que realitza tot el seu cicle vital en un temps molt curt, aprofitant la humitat que segueix les ocasionals pluges dels deserts.
castanyer
castanyer
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Silvicultura
Arbre corpulent, de la família de les fagàcies, de capçada frondosa, que pot atènyer una alçària de 30 m i que pot arribar a viure alguns centenars d’anys.
Les fulles són grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies, i cauen en arribar el fred Les flors masculines són disposades en aments, i les femenines, en nombre d’1 a 3, són situades al mig d’un involucre de bràctees soldades Els fruits, les castanyes , són reunides, en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no massa argilosos Hom el fa multiplicar per llavor i, si el vol per a la producció de castanyes, li practica l’empelt de pua o el d’escut El castanyer és explotat per a l’…
sistema
Biologia
Botànica
Zoologia
Ordenació jerarquitzada, segons els principis lògics, dels éssers naturals que permet de constituir un compendi metòdic de la natura.
D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’ordre…
cànnabis
Botànica
Droga que, en qualsevol de les seves formes, s’obté del cànem indi (Cannabis sativa varietat indica).
Pot ésser consumit directament a partir de les fulles seques del cànem indi o elaborat i presentat de diverses maneres Rep diversos noms segons la procedència, l’elaboració o la utilització haixix , kif , marihuana , bhāṅg , ganja , charas , etc Més estrictament, però, hom reserva el nom de haixix a la substància que s’obté de la resina d’aquesta planta La forma de consum més habitual consisteix a fumar les fulles del cànem indi, sovint barrejades amb tabac, que també s’utilitza per a fumar-lo amb la pols de preses de haixix També pot ésser ingerit amb les begudes o amb certes menges mantega…
arrel

Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’…