Resultats de la cerca

Les llavors i la planta entera són destinades a l’alimentació del bestiar De procedència sud-asiàtica, les principals zones de conreu són la Xina, l’Índia i el sud dels EUA Vol sòls arenosos o llimosos, i és molt sensible a les glaçades

És una cromoproteïna, d’estructura proteica molt poc coneguda, i el grup prostètic és una cadena tetrapirròlica oberta Quan el pigment absorbeix llum d’una longitud d’ona de 660 nm roig, no hi ha absorció a 730 nm infraroig, mentre que si l’absorció és màxima a 730 nm quasi no hi ha absorció a 660 nm Això vol dir que hi ha dues formes d’aquest pigment molecularment diferents En illuminar amb llum de 730 nm, la concentració de molècules de pigment sensibles a aquesta longitud d’ona disminueix parallelament a l’augment de la concentració de les sensibles a 660 nm S'esdevé semblantment quan rep…

És autòctona de l’illa de Lord Howe, a Austràlia, d’on deriva el seu nom genèric Sensible a les gelades, és una de les palmeres més elegants cultivada com a planta d’interior als Països Catalans, mentre a les zones litorals més càlides pot viure a l’exterior No li cal una temperatura gaire alta ni regs abundants

Originari de la regió de Ciutat del Cap, on els seus fruits comestibles figues dels hotentots són aprofitats, s’ha naturalitzat a la regió mediterrània, on, per la seva poca exigència d’aigua o de sòl bé que és sensible al fred, és molt emprat en jardins secs o que no poden ésser gaire atesos, per a embelliment i protecció dels talussos de les carreteres contra l’erosió, etc

Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, presenta brots florals de color gairebé blanc agrupats en una inflorescència compacta, tendra i carnosa, la qual es menja quan les flors encara són poncelles El règim de conreu és igual que el de la col li cal, però, més nitrogen que a aquesta i és més sensible a les gelades El terme coliflor s’utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té sentit genèric, mentre que bròquil blanc s’utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple…

És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids, que abunda a les rambles de les costes ibèriques, al sud de l’Ebre i també a Eivissa baladrar més al nord, hom la troba molt sovint conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris És, però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex de tija És una planta rica en glucòsids oleandrina, un isòmer de la digitalina, i d’altres, especialment…

Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu…

La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…