Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
nectariner
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, varietat de presseguer, de la família de les rosàcies, conreat pels seus fruits (nectarines).
El port i les característiques foliars del presseguer i del nectariner són idèntiques La varietat nectarina és coneguda des de fa més de 2000 anys La reproducció es fa per empelt Les nectarines, però, també poden sortir, de forma accidental, en presseguers normals com a resultat d’una mutació en una gemma
nutació
Botànica
Canvi espontani i rítmic de la posició d’un òrgan vegetal, causat per la creixença desigual alternant dels seus dos costats.
caramboler
Botànica
Arbre de la família de les oxalidàcies, d’uns 10 m d’alçària, oriünd del sud-est asiàtic i conreat a les regions tropicals pels seus fruits, les caramboles.
aranger gran
Botànica
Agronomia
Arbre semblant a l’aranger, de la família de les rutàcies, però més gros, amb menys espines i amb ales peciolars no tan dilatades; els seus fruits són les aranges grans
.
Indígena de Malàisia i de la Polinèsia, ha estat introduït a les Antilles i en altres terres de clima calorós
Hermann Boerhaave
Botànica
Metge, botànic i químic holandès.
Estudià primer teologia, però esdevingué suspecte d’heterodòxia per un judici seu sobre Spinoza Professor de l’escola de Leiden 1701, fou l’iniciador de l’ensenyament clínic, que portà aquesta escola al primer lloc entre les del seu temps i el mateix Boerhaave a ésser-ne considerat com el metge més eminent les seves lliçons aplegaven nombrosos alumnes, arribats d’arreu d’Europa atrets pel seu mestratge No es decantà per cap dels sistemes teòrics extrems que s’imposaven i s’ocupà únicament de la terapèutica i de la clínica seguint una línia de retorn a l’hipocratisme Creà escola, i un dels…
Jacques Barrelier
Botànica
Medicina
Metge i botànic.
Ingressà el 1635 a l’orde dominicà i viatjà per la península Ibèrica, Occitània i Itàlia Fixà la seva residència a Roma 1653-72 on féu gravar els dibuixos de moltes de les plantes recollides en els seus viatges Perduts el seus escrits en un incendi, Antoine de Jussieu publicà, el 1714, sota el títol de Plantas per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae iconibus aeneis exhibitae , la impressió dels gravats de les plantes, acompanyats d’alguns comentaris Hi ha un cert nombre d’espècies procedents del Principat i del País Valencià, facilitades a Barrelier per Joan…
ocra
Botànica
Planta anual de la família de les malvàcies, originària de l’Àfrica tropical, tot i que molt cultivada a les regions tropicals i subtropicals pels seus fruits comestibles, que actualment són comercialitzats arreu del món.
Les tiges poden créixer fins a 2 m i la base és una mica lignificada les flors són grogues i vistoses i donen lloc als fruits, que poden fer fins a 25 cm de llarg i contenen nombroses llavors de color fosc El fruit es menja normalment com a hortalissa, fresc o cuit, quan encara és una mica verd, moment en què la pell és carnosa i mucilaginosa El seu alt contingut en mucílag el fa molt adequat per als qui pateixen de l’estómac Quan és sec es fa servir, mòlt, per a espessir sopes i salses A les regions on es conrea se n'utilitzen les fibres de la tija per a fer cordes i veles de vaixells, les…
llimoner dolç

llimoner dolç
James Steakley (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre molt semblant al llimoner, però de flors d’un blanc pur, de la família de les rutàcies.
Els seus fruits són anomenats llimones dolces
escalunya
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija cilíndrica buida i flors estrellades de color blanc blavós, aplegades en umbel·la terminal, la qual sovint presenta bulbils.
És conreada pels seus bulbs, que, adobats, són comestibles
levístic
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles dividides i de flors groguenques agrupades en umbel·les.
Oriünda de Pèrsia, de vegades és conreada pels seus fruits aromàtics
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina