Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
nabinera uliginosa
Botànica
Mata de la família de les ericàcies, caducifòlia de 30 a 80 cm d’alt, de fulles ovades, obtuses, enteres i d’un verd mat, de flors blanques o roses, en petits ramells axil·lars, i de fruits negres amb una pàtina blavosa.
Es fa als Pirineus, en molleres, matollars i pinedes de l’estatge subalpí
salze pirinenc
Salze pirinenc
José María Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbust baix, de la família de les salicàcies, de fins a 50 cm d’alçària, de fulles el·líptiques i peloses, i d’aments laxos.
És endèmic dels Pirineus, on creix en clarianes de bosc, a l’estatge subalpí
neret
Neret
Apollonio Tottoli (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les ericàcies, de 40 a 120 cm d’alt, de fulles persistents, alternes, oblongues, enteres i coriàcies, verdes a l’anvers i recobertes d’esquames rubiginoses al revers, de flors d’un vermell rosat viu, agrupades en raïms, i de fruits capsulars petits.
Es troba als Pirineus, en matolls i boscs de pi negre de l’estatge subalpí
moixera nana
Moixera nana
Muriel Bendel (CC BY-NC)
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors roses, disposades en corimbes, i de fruits pomacis, ovoides i de color vermell ataronjat.
Creix en penyalars, en matolls i en boscs de pi negre, a l’estatge subalpí dels Pirineus
vimassa
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, d’1 a 2 m d’alçària, amb branques divaricades, amb fulles ovades, curtament cuspidades i de marge ondulat i pelós, amb estípules persistents, grosses i reniformes, i amb aments cilíndrics, que surten abans que les fulles.
Habita llocs torbosos o molt humits, a l’Europa central Als Països Catalans només es fa en torrents de l’estatge subalpí dels Pirineus
bedoll
Bedoll (B. pendula)
Georgi Kunev (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que ateny uns 20 m d’alçada, de fulles triangulars, dentades i glabres, tronc esvelt, escorça llisa i blanca, amb algunes bandes més fosques i branquetes i branquillons més o menys penjants; els fruits són petits i agrupats en aments penjants.
Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és…
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…