Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
vivaç
Botànica
Dit de l’herba perenne les parts epigees de la qual són anuals.
Les plantes vivaces tenen rizomes, tubercles, bulbs o òrgans subterranis molt desenvolupats, i en general són geòfits o hemicriptòfits
ofioglossàcies
Botànica
Família d’ofioglossals integrada per falgueres de rizoma curt, carnós i sense esquames, i de fulles consistents en una làmina estèril i en una part fèrtil espiciforme o paniculiforme.
Presenten isospòria i tenen els esporangis sèssils, grossos, de parets gruixudes i sense anell Els protallus són subterranis, tuberosos, saprofítics i micorrízics Les espècies més comunes són la llunària Botrychium lunaria i la llengua de serp o llança de Crist Ophioglossum vulgatum
herba
Botànica
Planta angiosperma sense teixits llenyosos.
Les herbes poden ésser anuals , si completen el cicle vital en menys d’un any biennals , si els calen dos anys per a florir i granar perennes , si persisteixen més de dos anys i vivaces , si els òrgans subterranis perduren mentre que les parts aèries moren cada any
psilofitals
Paleontologia
Botànica
Ordre de psilofitòpsids propis dels períodes silurià i devonià.
Eren plantes de port herbaci o arbustiu, sense arrels i sense fulles, de rizomes subterranis amb rizoides, i de tiges aèries ramificades dicotòmicament, amb un feix conductor, amb estomes i amb esporangis terminals Eren isòspores i tenien el gametòfit semblant a l’esporòfit Habitaven terrenys humits o pantanosos
balanoforàcies
Botànica
Petita família de dicotiledònies que comprèn plantes paràsites, principalment tropicals, amb grossos rizomes subterranis i tiges carnoses de colors vius.
moniato
Conreu de moniatos
(CC0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de règim anual, de la família de les convolvulàcies, amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, amb fulles amplament ovades, enteres o lobulades, de base truncada o cordada, amb flors blanques o purpúries i amb fruits en càpsula (moniato).
Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria També s’estén el conreu pel Japó, on hom l…