Resultats de la cerca

Les flors mesuren entre 2 i 14 cm de diàmetre i surten solitàries o en grups de fins a 40, en espigues rectes o arquejades de fins a 1 m de llargada La majoria de cimbidis són espècies híbrides molt rústiques i en regions temperades litorals poden viure bé en un jardí a l’ombra És el gènere d’orquídia més cultivat arreu del món

Aquestes substàncies, molt inertes i hidròfugues, surten per extrusió a través dels porus de la cutícula, i rarament formen un revestiment continu Aquest és, però, suficient per a impedir el contacte entre l’aigua i l’epidermis i, així, facilitar-ne l’escorreguda i evitar la infecció per fongs, bacteris, etc En algunes plantes carandaí la producció de cera és tan gran que en permet la recollecció per a aplicacions industrials

Les flors creixen en inflorescències penjants que surten entre les fulles Però el més característic d’aquesta espècie són els fruits, que semblen dos enormes cocos enganxats, o bé un cor gegant fet de fusta poden arribar a fer mig metre i a pesar entre 12 i 20 kg Sols contenen una llavor, que és la més grossa de totes les llavors del món i triga 10 anys a desenvolupar-se A la seva àrea d’origen, aquesta espècie es considera afrodisíaca

En els fruits la dehiscència pot ésser de moltes menes poral quan les llavors surten per porus apicals dental , quan el fruit s’obre únicament pel cim i l’obertura resta guarnida de dents loculicida , si el fruit s’esquerda seguint els nervis medials dels carpels septicida , quan se separen les parets laterals dels carpels que formen els septes septífraga , quan els septes s’esqueixen de través, i ventricida , si la clivella té lloc segons les sutures ventrals dels carpels

Són petites mates de no més de 20 cm d’alçada, amb fulles molt petites totes verdes o matisades de groc, de rosa o de blanc les flors són petites, de color lilós, i surten en petites inflorescències a final de primavera i estiu Es fa servir com a planta ornamental per a fer rocalles, vorades i grups és força rústica i necessita sòls ben drenats El seu origen és hortícola la cultivar Aureus , amb els marges de les fulles grocs, és la més conreada

Té un rizoma gruixut, que pot assolir uns 60 cm de diàmetre, i una tija vertical, de fins a 10 m d’alçada, coberta de fibres de color bru ataronjat les fulles frondes poden mesurar fins a 2 m, són arquejades i profundament dividides i surten formant una roseta al capdamunt de la tija És una espècie molt apreciada com a planta ornamental pel seu port característic i la textura de les seves fulles És cultivada a l’aire lliure en jardins temperats litorals, mentre que en zones més fredes només pot viure a l’interior

És un arbret caducifoli molt conreat en jardineria per les seves fulles de color vermell fosc o porpra Les flors de color blanc rosat o rosa surten abundants al final de l’hivern i el començament de la primavera, abans de treure les fulles Fa fruits rodons de 2-3 cm de diàmetre, de color porpra i de carn dolça Aquesta espècie és molt apreciada com a ornamental pel contrast de color del seu fullatge amb el de les altres plantes la floració també n'és espectacular Viu molt bé tant en regions temperades com fredes, i es conrea com a arbre viari i en jardins Per a…

Les branques són dretes o arquejades i tenen una escorça característica de color groc-verdós amb lenticelles molt marcades les fulles són oposades, de color verd fosc i de marge dentat Les flors són grans, molt vistoses, de color groc fosc i apareixen de manera molt abundant per totes les branques des del final de l’hivern fins a la primavera, abans de les fulles Les flors surten en branques de l’any anterior, per la qual cosa cal podar aquests arbusts després de la floració Són espècies molt fortes, que prefereixen situacions assolellades i que aguanten molt el fred Es poden…

Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra La planta conreada té el seu origen a la regió càspia El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos Els seus principals enemics són el míldiu Plasmopara viticola , l’oïdi Uncinula necator i la filloxera…