Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
malacòfil | malacòfila
clorobionts
Botànica
Grup taxonòmic d’arqueplasts que reuneix les algues verdes i les plantes terrestres.
pafiopedil
Botànica
Gènere d’orquidàcies, de la família de les orquidàcies, de fulles coriàcies, ovades o el·líptiques, situades a la base de la planta, flors en peduncles drets de forma característica, amb una mena de bossa a sota i tèpals laterals, de colors diversos, normalment combinats amb taques o ratlles.
És originari de les regions tropicals i subtropicals d’Àsia, i inclou unes 60 varietats d’orquídies, la majoria terrestres i algunes epífites, i és molt proper al gènere Cypripedium , típic de l’hemisferi nord, dins del qual hi ha la rara i vistosa orquídia “sabatetes de la Mare de Déu” Aquest gènere ha estat molt millorat mitjançant hibridacions per tal d’aconseguir flors molt més grans i de colors molt més vistosos Les orquídies tropicals que s’inclouen en aquest gènere són unes de les més apreciades per les seves flors En regions temperades i fredes es cultiven com a plantes d…
sistemàtica vegetal
Botànica
Part de la botànica que estudia els organismes i la seva evolució que els emparenta els uns amb els altres.
La sistemàtica vegetal continua aprofundint l’ús de tècniques de la biologia molecular per tal d’assolir propostes de classificació cada cop més afinades Al començament de l’any 1999 es publicà la primera classificació de les plantes vasculars basada exclusivament en dades de seqüències de material genètic aquestes dades foren obtingudes per un equip pluridisciplinari que analitzà seqüències de 545 espècies de 460 famílies per a 3 gens En el Congrés Internacional de Botànica Saint Louis, Missouri, 1999 es presentà una nova interpretació evolutiva de l’arbre de la vida, basada en dades…
angiospermes

El cicle vital de les angiospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes que presenten els primordis seminals dins un receptacle completament clos, anomenat pistil, format per carpels tancats.
No tenen espermatozoides mòbils com la majoria dels altres vegetals, sinó cèllules espermàtiques mancades de flagels, les quals no poden arribar directament al primordi seminal han de travessar les parets del receptacle clos o pistil mitjançant el tub pollínic De la fusió de les dues cèllules espermàtiques a què cada gra de pollen dóna lloc amb l’ovocèllula i amb el nucli secundari del sac embrional respectivament, i del desenvolupament dels teguments del primordi seminal, resulta una llavor , també closa dins el receptacle i del desenvolupament de les parets de l’ovari resulta una estructura…
coccofícides
Botànica
Subclasse d’algues clorofícies, filamentoses o laminars i amb els tal·lus unicel·lulars, que inclou unes 800 espècies, la majoria d’aigua dolça, però també marines i terrestres.
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
arqueplasts
Botànica
Grup taxonòmic d’organismes eucaris, inclòs dins els biconts o alternativament considerat grup germà dels uniconts, que comprèn les plantes terrestres i les algues verdes, els rodòfits i els glaucòfits.
És un grup clarament monofilètic els membres del qual es caracteritzen morfològicament per tenir cloroplasts envoltats de dues membranes, mitocondris amb crestes planes i cèllules mancades de centríols
ranuncle
Ranuncle (Ranunculus ficaria)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides o enteres, de flors grogues, blanques o rosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en plurinúcula.
El ranuncle asiàtic o francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit també llac, Rtricophyllus…
planta

Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…