Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cáscara amarga
Botànica
Farmàcia
Escorça d’un arbre originari de Jamaica, Mèxic i Panamà ( Picramnia antidesma
, família de les simarubàcies).
És rica en picramnina, un principi amarg, i és emprada com a tònic, depuratiu i antisifilític
pericó vermell
Pericó
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal, de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d’alçària, de fulles ovades o el·líptiques, les inferiors disposades en roseta, i de flors purpúries, arranjades en cimes corimbiformes.
Es fa en llocs herbosos En medicina casolana, és usada com a tònic amarg, antidiabètic i febrífug
trèvol d’aigua
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gencianàcies, aquàtica, rizomatosa, de fulles alternes amb tres folíols i amb un pecíol llarg i embeinador, i de flors rosades, disposades en raïms llargament pedunculats.
Habita estanys, torberes i prats molls, a l’Europa humida És emprada com a aperitiu i tònic estomacal
canyella blanca
Botànica
Escorça del canyeller blanc.
És aromàtica, de sabor picant i amarg, i emprada com a espècia i com a estimulant estomacal i tònic
cola
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes arbòries, de la família de les esterculiàcies, que comprèn unes 100 espècies de l’Àfrica i de l’Amèrica tropicals, dues de les quals ( C.nitida
i C. acuminata
) són conreades per la llavor, la nou de cola
, rica en cafeïna i en teobromina.
Aquesta és usada pels pobels africans com a masticatori estimulant i en medicina com a estimulant estomacal, tònic, analèptic i astringent intestinal
segura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 70 cm d’alt, aromàtica, amb fulles pinnatisectes o pinnipartides, i amb capítols de disc groc i de lígules blanques, disposats en corimbe.
Oriünda de la península Balcànica, es troba naturalitzada a una gran part d’Europa És un bon tònic estomacal i un excellent emmenagog
boldo
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les monimiàcies, que ateny fins a 8 m d’alçària, de fulles persistents, oposades, ovades i piloses, molt i agradablement aromàtiques, com ho són també l’escorça i les flors, que són dioiques i reunides en cimes terminals.
Viu als boscs esclerofilles de Xile, on els naturals n'empren les fulles com a condiment i per a preparar infusions digestives Riques en essència i en boldina, són emprades per a combatre les afeccions hepàtiques, i com a tònic, estimulant i digestiu enèrgic
card marià
card marià
© Fototeca.cat
Botànica
Planta biennal, de la família de les compostes, de tija robusta, glabra, de 30 a 150 cm de llargada, fulles oblongues, sinuatolobades o pinnatífides, glabres, de color verd pàl·lid, amb grosses espines als marges, maculades de blanc al costat dels nervis a l’anvers.
Les flors, purpurines, hermafrodites, s’agrupen en capítols grans, terminals, amb un característic involucre de bràctees imbrincades, terminades en apèndix que formen unes punxes grans, molt vulnerants, espinades a la base Els fruits són aquenis negrosos, d’uns 7 mm de llargada Planta mediterrània, de dispersió àmplia, viu a les vores dels camins, sobre sòl profund, no gaire sec Els fruits, que contenen histamina i timidina, actuen com a tònic cardiovascular La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge
canyella
Branques de canyella
© MPG
Botànica
Escorça brunenca i aromàtica del canyeller.
Es presenta en forma de tires fines superposades unes 10 que es cargolen en assecar-se formant canonets, o bé en pols És una de les espècies més conegudes, emprada principalment en confiteria, en diferents guisats, i també com a aromatitzant i en perfumeria L’essència, rica en aldehid cinàmic, és utilitzada com a tònic estomacal, carminatiu i antisèptic, i també en perfumeria Coneguda pels xinesos des d’abans del 2700 aC, fou molt emprada a l’Orient, i ja en temps dels grecs i dels romans arribava a Europa, a través de l’Índia, Aràbia i Etiòpia Espècia molt preada també durant l’edat mitjana…