Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
albó de muntanya
Albó de muntanya
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia, perenne, de fins a 1,2 m d'alçària, amb un aparell radical constituït per diversos tubercles allargassats.
Les fulles són de secció triangular, llargues i d'1 a 3 cm d'amplada Les flors són de 3 a 5 cm de diàmetre amb 6 tèpals blancs, amb el nervi central de color púrpura
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per…
falzilla negra
Botànica
Falguera de fulles pinnaticompostes, de la família de les polipodiàcies, de 10 a 50 cm, de contorn triangular, amb sorus estrets.
Creix en boscs i llocs ombrívols
trígon
Botànica
Engruiximent triangular, de costats generalment convexos, que es forma en l’angle de la paret de les cèl·lules dels fil·lidis de moltes hepàtiques folioses.
allassa
allassa
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears, de tija amb secció triangular i de flors blanques, penjants i vistents.
Molt freqüent als llocs ombrejats i propers als habitacles humans de les Illes Balears i de la part meridional de la regió mediterrània
falzilla blanca
Botànica
Falguera de rizoma curt, de la família de les polipodiàcies, amb frondes de 5 a 15 cm, bipinnatisectes, de contorn triangular, coriàcies, d’un verd grisenc, amb sorus linears.
Es fa en roques i murs, a quasi tot Europa
julivert
julivert
© Dreamstime
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles tripinnades de contorn triangular, de flors d’un verd groguenc i de fruits en diaqueni.
Les fulles són molt emprades com a condiment És conreada, però també subspontània
bàlsam
Dibuix de la flor de bàlsam
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les aïzoàcies, reptant, amb fulles allargades molt carnoses, de secció triangular, i flors vistoses, roses, vermelles o blanquinoses, amb un gran nombre de pètals, que en realitat són estams tranformats.
Originari de la regió de Ciutat del Cap, on els seus fruits comestibles figues dels hotentots són aprofitats, s’ha naturalitzat a la regió mediterrània, on, per la seva poca exigència d’aigua o de sòl bé que és sensible al fred, és molt emprat en jardins secs o que no poden ésser gaire atesos, per a embelliment i protecció dels talussos de les carreteres contra l’erosió, etc
viliandre
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, perenne, robusta, de 40 a 120 cm d’alçària, glabra o glabrescent, amb fulles repetidament pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors blanques o rosades, arranjades en umbel·les compostes, i amb fruits ovoides alats.
Es fa en pedrusques, a les muntanyes calcàries del sud-oest d’Europa
tàpsia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 220 cm d’alt, amb fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors grogues, disposades en umbel·les compostes, i amb fruits en diaqueni, amb dues ales laterals.
Creix en matollars i llocs incultes, a la regió mediterrània L’arrel és oficinal en infusió és emprada com a emètic i catàrtic, i la seva resina és aplicada externament com a revulsiu