Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
tecomària
Botànica
Planta enfiladissa perennifòlia, de la família de les bignonàcies, amb tiges de més de 20 m de llarg, encara que quan és jove té un aspecte més arbustiu.
És originària del S d’Àfrica i conreada com a planta ornamental en regions temperades per les seves flors Té fulles compostes amb folíols de 2-3 cm de color verd fosc, ovats o romboidals i amb el marge serrat flors tubuloses de tonalitats diverses de groc, taronja i vermell, en inflorescències curtes terminals molt vistoses a l’estiu i la tardor
atzavara

Atzavara
© Xevi Varela
Botànica
Jardineria
Planta de gran talla, de la família de les agavàcies, amb fulles carnoses molt grans (mig metre i més), espinoses a les vores, de to verd blavós, i acabades en un fort mucró, agrupades en roseta.
En arribar la floració, que precedeix la mort de la planta, les atzavares produeixen un escapus alt i elegant, esquamós, que porta un grup piramidal d’inflorescències formades per nombroses flors tubuloses, d’estams prominents, groguencs Originàries de Mèxic, s’han naturalitzat a la regió mediterrània, especialment vora el litoral, on floreixen normalment En llur país d’origen hom n'obté un suc ensucrat, el qual per fermentació dóna el pulque Són especialment apreciades en jardineria, per llur gran resistència a la sequera, per l’adaptació a tota mena de sòls i per les seves…
buguenvíl·lia
buguenvíl·lia en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les nictaginàcies, generalment enfiladisses, de fulles sempre verdes, ovades, de tija espinosa i de flors petites.
Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de…
carxofera
Flor de la carxofera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.
Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt…
aristolòquia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les aristoloquiàcies, de fulles alternes i cordiformes, tiges estriades, arrels sovint tuberoses i flors tubuloses.
Són riques en alcaloides i en essències, i desprenen una olor forta Havien estat emprades per a facilitar el part i contra moltes afeccions llur activitat, però, és encara poc coneguda L' aristolòquia llarga A longa té les fulles curtament peciolades i un rizoma allargat i cilindroide Es fa en terres profundes i humides, principalment al bosc de ribera L' aristolòquia rodona A rotunda té les fulles sèssils i l’arrel inflada, formant un tubercle arrodonit, ric en un alcaloide tòxic, l’aristoloquina En la farmacopea antiga era reputada com l’espècie més activa del gènere Es fa en sòls…
barretets
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crassulàcies, de fulles peltades, llargament peciolades, carnoses i arrodonides, i flors tubuloses, d’un blanc groguenc, penjants, disposades en raïm.
Es fa a les escletxes de roquers, sobretot silicis, i murs de pedra humits, principalment a la regió mediterrània
cèstrum parqui
Botànica
Arbust originari de Xile, de la família de les solanàcies, que ateny fins a 3 o 4 m d’alçada, de fulles alternes ovatolanceolades, coriàcies, verdes tot l’any, i de flors tubuloses, groguenques, que desprenen una olor forta.
És emprat en jardineria a la regió mediterrània
buvàrdia
Botànica
Gènere de petits arbusts, de la família de les rubiàcies, de fulles sempre verdes, lanceolades, oposades o verticil·lades, de tija de 30 a 150 cm i de flors llargament tubuloses, de color vermell, groc o blanc, agrupades en cimes terminals.
Originàries de l’Amèrica Central, hom les conrea com a plantes ornamentals
card

Card
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, semblant a una carxofera, de la família de les compostes, de tija erecta, de 50 a 150 cm d’alçada, fulles grans, profundament pinnatífides, grisoses per l’anvers, tomentoses pel revers, espinoses, i flors purpúries, tubuloses, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses.
És cultivada per les seves arrels i per les penques o peduncles foliars, blancs i tendres quan ha estat calçada la planta Hom la planta també com a ornamental Les formes silvestres, pròpies de l’Europa meridional, ruderals, reben el nom de card formatger , card bord , card coler o herba colera contenen un ferment cinarasa que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges
àloe

Aloe barberae , al Jardí Botànic de Barcelona
© Lluís Prats
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes africanes, de la família de les liliàcies, perennes, herbàcies, a vegades força altes i fins arborescents, acaules i amb fulles suculentes i afuades disposades en roseta basal; les flors, blanques, grogues o vermelles, són tubuloses i s’agrupen en vistoses inflorescències damunt una llarga tija florífera.
De les fulles d’algunes espècies Asuccotrina, Aferox, Aperryi , etc hom obté el àloe Moltes altres espècies són emprades com a ornamentals per la seva bona presència, fàcil conreu en tests poques exigències d’aigua i d’adobs i senzilla propagació per rebrots i esqueixos