Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ungla de canari
Ungla de canari
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles imparipinnades, de flors grogues, en petits ramells, i de fruits en llegum lomentaci, arquejat i reticulat.
Es fa en llocs secs i sorrencs, a la regió mediterrània
ungla de gat
Ungla de gat
Aleksandr Ebel (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, viscosa, de 20 a 60 cm d’alçada, de tiges subllenyoses i recobertes de pèls glandulars, de fulles trifoliolades, de flors grogues, sovint amb estries porpres, agrupades en raïms fullosos, i de fruits en llegum, penjants i pilosos.
Creix en llocs pedregosos o sorrencs, a la regió mediterrània
unguiculat | unguiculada
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
papaveraci | papaveràcia
Botànica
Dit de la corol·la dialipètala amb quatre pètals sense ungla i disposats en dos verticils dímers.
rosaci | rosàcia
Botànica
Dit de la corol·la dialipètala i actinomorfa amb cinc pètals d’ungla curta i limbe gros.
cascall
Cascall ( Papaver Somniferum )
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de tija robusta, fistulosa, poc ramificada, de 50 a 100 cm, amb grans fulles amplexicaules, glauques, lobulades i ondulades, i flors grosses, de pètals de colors de rosa, blaus o violacis, amb l’ungla negrosa.
El fruit, anomenat també cascall , és una càpsula globulosa, coronada d’un ample disc sota el qual s’obren els porus, per on surten les llavors, que són molt nombroses de 25 000 a 30 000 Originària de l’Àsia Menor, també es conreada des de la regió mediterrània fins a la Xina, amb un centre particularment important a l’Índia vores del Ganges, altiplà de Malwa Als Països Catalans, hom la conrea com a planta ornamental sobretot les varietats dobles i també és subspontània Cap a França i Europa Central és conreada per les llavors, oleaginoses, de les quals és extret un oli emprat com a…