Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
efímer | efímera
Botànica
Dit de les flors que es desclouen només una vegada i es marceixen de seguida.
monocàrpic | monocàrpica
Botànica
Dit de la planta que floreix una sola vegada i que mor un cop ha fructificat.
mill gruà
Flor del mill gruà
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alçària, pelosa, de fulles lanceolades agudes, de flors purpúries o blaves i de núcules blanques i brillants.
Habita boscs de fullatge caduc més o menys humits alguna vegada penetra dins els alzinars frescals
aranger
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 6 a 12 m d’alçada, espinós, de fulles verdes tot l’any, amb el pecíol alat; els fruits, les aranges
, neixen formant raïms.
Originari de les Antilles, és conreat sobretot al sud dels EUA, a Israel, al sud d’Àfrica i també, alguna vegada, a les Illes Balears
anet
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, anual, fètida, alta de mig metre, de fulles linears dividides en lacínies capil·lars i de flors, petites i grogues, disposades en umbel·les.
Es fa als guarets, a les vinyes, etc, de la regió mediterrània és molt rara als Països Catalans Alguna vegada és conreada per tal d’aprofitar-ne els fruits
arbre caducifoli
Arbre caducifoli
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Arbre les fulles del qual es mantenen actives durant un sol període vegetatiu.
Una vegada ha transcorregut aquest període, en general, les fulles s’assequen i cauen fulles caduques , com el castanyer però en algunes espècies les fulles assecades encara persisteixen llarg temps al brancatge fulles marcescents , com en el roure petri
branca
Botànica
Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o tija de les plantes.
En els arbres, hom anomena branques especialment les parts que arrenquen del mateix tronc besses, cimals, o branques mestres i les que arrenquen d’aquestes, branques de tercer, quart, etc, ordre, cada vegada més primes brancons, branquells i branquillons
Stephen Hales
Biologia
Botànica
Botànic i fisiòleg anglès.
Seguí la carrera sacerdotal Féu nombrosos treballs sobre fisiologia vegetal, ideà un mètode per a destillar l’aigua de mar, inventà un ventilador i determinà en un cavall, per primera vegada, la pressió sanguínia La seva obra capital és Vegetable Staticks 1727
Ferdinand Julius Cohn
Botànica
Botànic i citòleg alemany, fundador de l’institut de biologia vegetal de Breslau (1866).
Fou un dels primers a afirmar que el citoplasma de les cèllules animals i el de les vegetals són idèntics Estudià sobretot la morfologia i el desenvolupament dels bacteris, que ell considerà vegetals i anomenà esquizomicets , i dels vegetals inferiors remarcà per primera vegada 1853 l’analogia estructural de bacteris i cianofícies
Pèire Magnol
Botànica
Metge i botànic occità.
Fou un dels introductors de la sistemàtica moderna prelinneana En el Prodromus historiae generalis plantarum 1689 presentà per primera vegada la idea de família i esbossà un principi de classificació natural Fou el mestre de JPde Tournefort i de Jaume Salvador i Pedrol i Joan Salvador i Riera Linné li dedicà el gènere Magnolia