Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
mandràgora
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les solanàcies, d’arrel napiforme, molt gruixuda, sovint bífida i a vegades antropomorfa, de fulles simples, oblongues, en roseta basal, de flors campanulades i violades i de fruits en baia groga o ataronjada.
Comprèn dues espècies, Mofficinarum , de la Dalmàcia, i Mautumnalis , de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina A causa de l’estranya forma de les arrels que a vegades evoquen figures humanes, la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït
policàrpic | policàrpica
Botànica
Dit de les plantes que floreixen i fructifiquen diverses vegades.
tripinnaticompost | tripinnaticomposta
silícula
Botànica
Síliqua curta, de llargària no superior a tres vegades l’amplària.
psilotòpsids
Botànica
Grup de pteridòfits actuals, dotats d’actinostela, a vegades sense fulles, que inclou el gènere Psilotum.
ectocarpals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus poc diferenciat, constituït per filaments ramificats, a vegades conglutinats en feixos.
Es reprodueixen asexualment per zoòspores que neixen d’esporangis uniloculars o pluriloculars, i sexualment per isogàmetes Són algues gairebé exclusivament marines
endocarpi
Endocarpi (avellanes)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
En el fruit, capa interna del pericarpi, que correspon de vegades a l’epidermis interior del carpel.
A voltes és lignificada i constitueix el pinyol
confluent
Botànica
Dit d’un òrgan íntimament unit a un altre i que moltes vegades, a causa del contacte, és deforme.
estipel·la
Botànica
Petit apèndix esquamós o foliaci que es troba a la base d’algunes fulles dues o tres vegades pinnatisectes.