Resultats de la cerca

A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió…

Les més conreades són la carbassonera d’Itàlia , que té els carbassons allargats i clapats de verd clar, i la carbassonera verda hortense , que té els carbassons oblongs, rectilinis i de color verdfosc

Els brots joves són d’un color blau verd molt bonic, que a les parts velles queda de color verdfosc El grau de monstruositat en aquesta cultivar és variable i també pot aparèixer en una branca del Cereus uruguayanus de tiges normals La reproducció es fa per esqueix A partir de llavor també poden aparèixer formes monstruoses, però la probabilitat és baixa

Les fulles, d’un color verdfosc, són caduques les flors, blanques i de flaire suau El seu fruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa i amb borrissol L’actinídia és una fruita molt rica en vitamina C 300 mg/100 g, deu vegades més que una llimona, àcid fòlic, proteïnes i sals de calci, ferro i fòsfor És poc calòrica i conté força fibra Comestible, el seu consum s’ha estès modernament per Europa

Presenta brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verdfosc, agrupats en una inflorescència no del tot compacta, la qual es menja quan les flors encara són poncelles Cal distingir el bròcoli del bròquil

Una espècie, destacada del gènere és la figuera El ficus de cautxú o, simplement, ficus F elastica és cautxífer i, a causa de la bellesa de les fulles, oblongues, gruixudes i d’un verdfosc brillant, és plantat com a ornamental

Les branques són dretes o arquejades i tenen una escorça característica de color groc-verdós amb lenticelles molt marcades les fulles són oposades, de color verdfosc i de marge dentat Les flors són grans, molt vistoses, de color groc fosc i apareixen de manera molt abundant per totes les branques des del final de l’hivern fins a la primavera, abans de les fulles Les flors surten en branques de l’any anterior, per la qual cosa cal podar aquests arbusts després de la floració Són espècies molt fortes, que prefereixen situacions assolellades i que aguanten…

És originària del S d’Àfrica i conreada com a planta ornamental en regions temperades per les seves flors Té fulles compostes amb folíols de 2-3 cm de color verdfosc, ovats o romboidals i amb el marge serrat flors tubuloses de tonalitats diverses de groc, taronja i vermell, en inflorescències curtes terminals molt vistoses a l’estiu i la tardor

Presenta fulles alternes, ordinàriament molt dividides, de color verdfosc i revers amb borrissol flors grogues o purpúries, capítols petits, agrupats en raïms o panícula, generalment riques en essències i en un glucòsid amarg, l’absintina Comprèn moltes espècies emprades en farmàcia, gastronomia i licoreria Viuen sobretot a les regions estepàries o àrides, però algunes espècies es fan a les comunitats ruderals, a les platges, etc S'anomena també altimira

Té fulles de 3 a 5 folíols dentats, verdfosc i glabres al dessobre i recoberts d’un toment blanc al dessota Les flors, rosades o ocasionalment blanques, són reunides en ramells paniculats i racemosos Els fruits, bacciformes, formen una pluridrupa anomenada mora , vermella al principi i negra a la maturitat, que és comestible És una de les espècies més importants de la bardissa , bé que també és en unes altres formacions vegetals